Take a photo of a barcode or cover
3.65 AVERAGE
3.65 AVERAGE
This is a fun, illustrated YA novel set in an alternative reality/fantasy London. The Iremonger family lives in Heap House, a mansion made of refuse and surrounded by monstrous "Heaps" of trash from London. Lucy Pennant arrives at the house as a new servant and encounters Clod, an Iremonger who can hear the voices of the objects. Together, they begin to unravel the dark secrets of Heap House. The illustrations definitely add a lot to the kooky-but-menacing atmosphere the novel creates. I liked it.
El planteamiento y el mundo que construye mola un montón, además que el tío es ilustrador y cada capitulo viene con una ilustración de diversos personajes y los dos protas me han acabado gustando mucho. Pero es tan tan tan primer libro que duele. Plantea muchísimas cosas y no cierra ninguna, por lo que la novela se me queda un poco coja.
Understand why this book would be marketed to fans of A Series of Unfortunate Events - it does have a similar Victorian melancholy quirkiness. However, in my opinion, it’s not as effective due to the first person POV narrative styles with 2 alternating narrators. They take things very seriously and left the book feeling like a slog. Not to mention that the actual plot doesn’t start until halfway through.
What a fantastic, dark, rollicking gothic novel. I can't wait for the second book to come out. A classic piece of imaginative writing.
dark
mysterious
tense
slow-paced
Plot or Character Driven:
Plot
Strong character development:
No
Loveable characters:
No
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
N/A
Heap House és on viu la família Iremonger, una família rica i benestant que viu allunyada de Londres, ja que la ciutat ha quedat coberta pels cúmuls, grans quantitats de brossa que s’han anat acumulant amb el temps.
A Heap House, en Clod Iremonger ens començarà a explicar la seva història. Paral·lelament, també anirem veient la història de la Lucy Pennant, una noia que arriba a Heap House per treballar com a criada. La mansió està dividida en dues plantes: a la de dalt, la família; a la de baix, el servei. I mai no es poden veure. A més, els Iremonger tenen un objecte de naixement que han de protegir amb la seva vida i no separar-se’n mai. Fins aquí tot força estranyot, però hi ha molts més secrets amagats per descobrir (tot i que força previsibles, a parer meu).
Potser tenia massa expectatives amb aquest llibre. L’ambientació és bona, i les il·lustracions del propi autor donen un aire gòtic i de misteri que ajuden a entrar en la història… tot i que, personalment, no hi he pogut acabar d’entrar. M’ha semblat un llibre fred. En cap moment he arribat a connectar amb els personatges o a sentir curiositat pel que m’explicaven. Si n’hagués de triar un, em quedaria amb la Lucy Pennant per la seva rebel·lia i en Tummis, que em sembla una víctima de la seva pròpia família. La narració és exageradament lenta, sobretot durant la primera meitat del llibre, i alguns diàlegs i relacions entre personatges m’han semblat poc creïbles. El lector tampoc sap ben bé què passa fins a la meitat del llibre ni per on aniran els trets, i això ho fa tot una mica confús.
Tot i això, destacar que cap al final les coses agafen ritme i per fi descobrim què amaga Heap House. Com deia, no m’ha costat endevinar-ho, però sí que tinc curiositat per saber què passa després d’aquest final obert. Sembla ser que el segon volum té un ritme més ràpid, així que hi vull confiar. No sé pas què passarà, ara, amb en Clod i la Lucy…
A Heap House, en Clod Iremonger ens començarà a explicar la seva història. Paral·lelament, també anirem veient la història de la Lucy Pennant, una noia que arriba a Heap House per treballar com a criada. La mansió està dividida en dues plantes: a la de dalt, la família; a la de baix, el servei. I mai no es poden veure. A més, els Iremonger tenen un objecte de naixement que han de protegir amb la seva vida i no separar-se’n mai. Fins aquí tot força estranyot, però hi ha molts més secrets amagats per descobrir (tot i que força previsibles, a parer meu).
Potser tenia massa expectatives amb aquest llibre. L’ambientació és bona, i les il·lustracions del propi autor donen un aire gòtic i de misteri que ajuden a entrar en la història… tot i que, personalment, no hi he pogut acabar d’entrar. M’ha semblat un llibre fred. En cap moment he arribat a connectar amb els personatges o a sentir curiositat pel que m’explicaven. Si n’hagués de triar un, em quedaria amb la Lucy Pennant per la seva rebel·lia i en Tummis, que em sembla una víctima de la seva pròpia família. La narració és exageradament lenta, sobretot durant la primera meitat del llibre, i alguns diàlegs i relacions entre personatges m’han semblat poc creïbles. El lector tampoc sap ben bé què passa fins a la meitat del llibre ni per on aniran els trets, i això ho fa tot una mica confús.
Tot i això, destacar que cap al final les coses agafen ritme i per fi descobrim què amaga Heap House. Com deia, no m’ha costat endevinar-ho, però sí que tinc curiositat per saber què passa després d’aquest final obert. Sembla ser que el segon volum té un ritme més ràpid, així que hi vull confiar. No sé pas què passarà, ara, amb en Clod i la Lucy…
Weird and wonderful. Did I mention weird? A bit unsettling at times for my anxiety but incredibly creative concept of objects mysteriously calling out names over and over again.