Scan barcode
toniherrero's review against another edition
fast-paced
2.5
A favor: entreté, que en el fons és la finalitat de qualsevol novel·la, i convida a descobrir-ne el final. Es llegeix fàcil i ràpid; l'estructura de capítols curts organitzats en un grapat de dies permet fer una reconstrucció dels fets com si miréssim un capítol de The Wire o una pel·li.
En contra: els personatges, planers i poc definits més enllà del cotxe que condueixen, la roba que vesteixen i la pipa que fan servir. La trama, narrada amb precisió de guió, però amb un excés de diàlegs trillats i descripcions que a servidor no li han interessat gaire. La nul·la especulació social sobre el mal que les drogues poden fer a una societat com l'americana, centrant-se tan sols en l'aspecte glamurós del negoci i deixant de banda els estralls que fa a la vida dels drogoaddictes en particular i a la societat en general.
En definitiva: la romantització de la feina dels grans distribuïdors de droga, posant l'èmfasi en les vestimentes de luxe i els cotxassos que condueixen, juntament amb la narració austera i asèptica pel que fa a sentiments de moltes novel·les negres, fa del producte una mena de guió audiovisual, allò que un servidor gaudiria molt més com a serial o producte cinèfil que no pas com a novel·la. La trama no m'ha avorrit, però el meu interès per arribar al final tan sols era saber com acabava el sarau i qui quedava viu. Més enllà d'això, el somni americà de camells i delinqüents, que anhelen fer-se rics a través de les drogues, m'ha interessat molt poc. El llibre es llegeix de manera ràpida i àgil, i segurament per això l'he volgut acabar, perquè en cap cas m'he entrebancat amb la narració. Ara bé, tinc clar que aquest no és el meu gènere, i que més enllà d'un bonic i lluent embolcall —sigui amb cotxes amb para-xocs cromats o amb abrics de pell exclusius— la clau perquè una novel·la valgui la pena és que hi hagi personatges interessants. I en aquesta, de remarcable, no n'hi ha cap.
En contra: els personatges, planers i poc definits més enllà del cotxe que condueixen, la roba que vesteixen i la pipa que fan servir. La trama, narrada amb precisió de guió, però amb un excés de diàlegs trillats i descripcions que a servidor no li han interessat gaire. La nul·la especulació social sobre el mal que les drogues poden fer a una societat com l'americana, centrant-se tan sols en l'aspecte glamurós del negoci i deixant de banda els estralls que fa a la vida dels drogoaddictes en particular i a la societat en general.
En definitiva: la romantització de la feina dels grans distribuïdors de droga, posant l'èmfasi en les vestimentes de luxe i els cotxassos que condueixen, juntament amb la narració austera i asèptica pel que fa a sentiments de moltes novel·les negres, fa del producte una mena de guió audiovisual, allò que un servidor gaudiria molt més com a serial o producte cinèfil que no pas com a novel·la. La trama no m'ha avorrit, però el meu interès per arribar al final tan sols era saber com acabava el sarau i qui quedava viu. Més enllà d'això, el somni americà de camells i delinqüents, que anhelen fer-se rics a través de les drogues, m'ha interessat molt poc. El llibre es llegeix de manera ràpida i àgil, i segurament per això l'he volgut acabar, perquè en cap cas m'he entrebancat amb la narració. Ara bé, tinc clar que aquest no és el meu gènere, i que més enllà d'un bonic i lluent embolcall —sigui amb cotxes amb para-xocs cromats o amb abrics de pell exclusius— la clau perquè una novel·la valgui la pena és que hi hagi personatges interessants. I en aquesta, de remarcable, no n'hi ha cap.
More...