Scan barcode
sir_wordsmith's review against another edition
4.0
The writing style is a little dated but the story still flows well. Some unique elements of horror not found on contemporary writing. While Lowel's blind adherence to silence is a little frustrating, it's still worth the read.
mike_brough's review against another edition
4.0
Excellent story. It's hard to believe it was written in the early Thirties.
The only question left unanswered is why did she do what she did. What was in it for her?
The only question left unanswered is why did she do what she did. What was in it for her?
toniherrero's review against another edition
4.0
Directe al meu top-5 de 2020!
Feia temps que volia llegir a Abraham Merritt i la coberta de «¡Arde, bruja, arde!», que em fitava amb ulls tenebrosos, podem dir que m'ha embruixat. Així que vaig decidir que seria la darrera lectura de 2020.
Malgrat que és una història antiga (es va publicar el 1933) hi he trobat un cert sentit de la meravella combinat amb la sensació de veure una pel·lícula clàssica. He gaudit molt de la novel·la, que té un molt bon domini narratiu (diàlegs àgils i descripcions i atmosferes inquietants) i que barreja gàngsters i bruixes. Déu n'hi do quina combinació! Explosiva i molt efectiva.
El millor és, sens dubte, la pàtina de noir i pulp que embolcalla la història i el rerefons fantàstic i de màgia. Això i els protagonistes, prou ben definits per a creure-te'ls ja d'entrada. Els personatges femenins, però, són secundaris, i quan no ho són esdevenen purament decoratius o directament malèvols (amb una al·legòrica excepció). És un text massa clàssic, massa masculí, on els herois sempre són homes. L'autor parla de nines malgrat que algunes tenen el rostre d'homes, però l'esperit malèfic d'aquests petits éssers (antagonistes dels nostres herois) fa que Merritt eviti fer servir el mot nino si aquest té rostre d'home. Això, és clar, pot ser ben bé problema de la traducció.
En definitiva. Malgrat que la història és antiga (i per tant té els seus defectes com l'elevada masculinitat dels herois) barreja elements sorprenents i atrapa al lector des del primer capítol. «¡Arde, bruja, arde!» manté l'essència de la literauta pulp i desplega les seves millors armes amb solvència. Just la lectura que necessitava (amena i emocionant) per tancar aquest nefast 2020.
Feia temps que volia llegir a Abraham Merritt i la coberta de «¡Arde, bruja, arde!», que em fitava amb ulls tenebrosos, podem dir que m'ha embruixat. Així que vaig decidir que seria la darrera lectura de 2020.
Malgrat que és una història antiga (es va publicar el 1933) hi he trobat un cert sentit de la meravella combinat amb la sensació de veure una pel·lícula clàssica. He gaudit molt de la novel·la, que té un molt bon domini narratiu (diàlegs àgils i descripcions i atmosferes inquietants) i que barreja gàngsters i bruixes. Déu n'hi do quina combinació! Explosiva i molt efectiva.
El millor és, sens dubte, la pàtina de noir i pulp que embolcalla la història i el rerefons fantàstic i de màgia. Això i els protagonistes, prou ben definits per a creure-te'ls ja d'entrada. Els personatges femenins, però, són secundaris, i quan no ho són esdevenen purament decoratius o directament malèvols (amb una al·legòrica excepció). És un text massa clàssic, massa masculí, on els herois sempre són homes. L'autor parla de nines malgrat que algunes tenen el rostre d'homes, però l'esperit malèfic d'aquests petits éssers (antagonistes dels nostres herois) fa que Merritt eviti fer servir el mot nino si aquest té rostre d'home. Això, és clar, pot ser ben bé problema de la traducció.
En definitiva. Malgrat que la història és antiga (i per tant té els seus defectes com l'elevada masculinitat dels herois) barreja elements sorprenents i atrapa al lector des del primer capítol. «¡Arde, bruja, arde!» manté l'essència de la literauta pulp i desplega les seves millors armes amb solvència. Just la lectura que necessitava (amena i emocionant) per tancar aquest nefast 2020.
More...