Reviews - Yo, Tituba, la bruja negra de Salem

640 reviews for:

Yo, Tituba, la bruja negra de Salem

Maryse Condé

4.03 AVERAGE

tokahlilly's review against another edition

5.0

dark informative reflective

persephonebook's review against another edition

5.0

Ce roman fut pour moi un réel enrichissement culturel sur une époque sombre de l’histoire qui traite d’un sujet très lourd avec une grande maîtrise. Tituba est un personnage fascinant autant dans la symbolique que dans son caractère propre, j’ai adoré toutes les dénonciations faites sur l’hypocrisie de la société blanche de l’époque, dites puritaine mais pourtant bien plus corrompues. En résumé j’ai tout simplement adoré

ziggymusic's review against another edition

4.25

dark emotional reflective sad tense

chuchuleana's review against another edition

4.0

uma surpresa extremamente agradável. peguei o livro sem saber muito sobre o enredo, mas fui completamente cativada pela protagonista. um símbolo de resistência e um bom exemplo de como a literatura é poderosa e pode ser uma ferramenta de ressignificação para dar voz a grupos marginalizados.

ariadnacolmenero's review against another edition

5.0

"Es deia. S'explicava. S'inventava." Durant anys, Tituba va viure amb la dolorosa convicció que ningú mai recordaria el seu nom. En aquesta narració fabulada i sense filtres, Maryse Condé s'allunya de la novel·la històrica convencional per donar veu a un personatge històric real, però sovint oblidat: Tituba, la bruixa negra de Barbados acusada durant els judicis de Salem de 1692.

Tractant temes aparentment oposats, com el misticisme i la raó lògica, l'obra aborda la supervivència de les minories com un dels seus eixos centrals, preguntant-se: "¿Val la pena pagar un preu tan alt per la llibertat?". Dins d'una societat nord-americana dominada pel puritanisme, no hi havia lloc per a cap discurs que qüestionés el pensament hegemònic, que associava la raça negra amb la maldat i la dona amb el pecat: "Pobra Tituba, com vols que ho entengui? [...] Em posseeix sense treure'm la roba ni desfer-se de la seva, ansiós per acabar amb aquest acte odiós." "Serà millor que deixis d’explicar tants contes a les nenes. Els fan somiar i això és pecat!"

Aquesta influència es fa evident també en diversos moments de la història, on la submissió a un entorn heteropatriarcal i la recerca gairebé instintiva, però també turmentadora, de la presència masculina són constants. Tot i això, Tituba comença a veure el mal en aquells que pretenen jutjar-la: "On estava realment Satanàs, aleshores? No s'amagaria potser entre els plecs dels abrics dels jutges? No parlava potser a través de la veu dels juristes i dels homes de l'Església?"

Contràriament al pensament popular que s'associa amb les bruixes, l'evolució de Tituba està marcada per la bondat i la compassió: "Em vaig adonar que, pronunciada pels seus llavis, la paraula sonava com un insult. Com? Per què? La meva capacitat per comunicar-me amb els invisibles, per mantenir viu el vincle amb els desapareguts, per cuidar i guarir, no era un do superior de la natura que hauria d'inspirar respecte, admiració i agraïment? Per tant, si acceptem anomenar ‘bruixes’ aquelles que posseeixen aquest do, no hauríem de festejar-les i retre'ls homenatge en lloc de témer-les."

Així, Abigail Williams deixa de ser la protagonista, com en ‘El Crisol’ d'Arthur Miller, i cedeix el protagonisme a una dona negra i bruixa.

apolasky's review against another edition

3.5

La novela empieza con una gran potencia y un ritmo dinámico que atrapan al lector, pero todo va perdiendo fuerza, y a partir de la segunda parte, personalmente, poco a poco fue disminuyendo mi interés en la historia.