Take a photo of a barcode or cover
4.03 AVERAGE
4.03 AVERAGE
medium-paced
emotional
hopeful
medium-paced
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Complicated
Loveable characters:
Yes
Diverse cast of characters:
Yes
Flaws of characters a main focus:
Yes
emotional
lighthearted
reflective
medium-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
Yes
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Complicated
3.75/5
Ha estat una lectura que m’ha sorprès, la veritat. El vaig afegir al meu TBR grà cies a TikTok, fins i tot abans d’encetar la meva obsessió amb cert gènere romà ntic enfocat amb cowboys, però el vaig treure perquè la sinopsi del llibre no m’acabava d’interessar. L’únic motiu pel qual va arribar a la meva biblioteca del Kindle va ser perquè estava fent proves per veure si cert llibre no s’enviava a Kindle per un problema general o si era un problema d’aquell document en concret (és problema d’aquell document en concret perquè Fire Line sà que va acabar al Kindle, mentre que l’altre no). Admet que l’única raó per la qual el vaig començar és perquè era l’únic llibre que tenia descarregat (a part de cert Behemot que he estat posposant d'ençà que vaig arribar a la meitat del llibre, però això és un altre tema). Anant al gra, no em penedesc d’haver-lo començat.
Per començar, un petit resum: una al·lota, na Lennon, es muda a un petit poble rural perquè fa feina de chef principal a un restaurant/casa rural ubicat a un ranxo. AllĂ coneix a un vaquer de la famĂlia propietĂ ria de les terres allĂ on s’ha construĂŻt el restaurant. Ja des de bon principi neix entre ells certa tensiĂł no nomĂ©s sexual que farĂ que xoquin en mĂ©s d’una ocasiĂł. Ja sabeu que intent mantenir-me alluny dels tòpics perquè odi que repetitius poden arribar a ser, però he d’admetre que he gaudit d’aquest “enemies to lovers” mĂ©s del que m’agradaria admetre.
Començarem per allò que m’ha agradat: la tensiĂł m’ha encantat. La manera en què xoquen i es discuteixen m’ha donat vida. En aquesta mena de llibres mai hi sol haver motius reals pels quals enfadar-se, solen ser malentesos i coses semblants, conflictes en què, en realitat, no hi ha algĂş que ho ha fet malament, però en aquest cas no Ă©s aixĂ. I, una vegada ja estan junts, ni la prota femenina s’afebleix, ni el prota masculĂ canvia en excĂ©s. A part, el temps del llibre Ă©s ideal;.
A la prota femenina la persegueix el seu passat (dĂ©u meu quin clixĂ©) i, en realitat, Ă©s aquest el que arrenca la relaciĂł amb el prota masculĂ. Com a lectora, el drama del seu passat m’ha semblat interessant, en pla, volia saber que havia passat. No Ă©s res excessivament interessant, però l’expectaciĂł que es crea al voltant fa que no puguis aturar de llegir fins a aprendre-ho.
Una altra cosa que m’ha agradat és que no intenta fer embalum amb el repartiment de personatges: et deixa saber que hi ha més vaquers que fan feina al ranxo, però no sent la necessitat d’anomenar-los ni de fer-los personatges no muts (altres llibres pequen d’això i, suposadament, hem de creure que cinc vaquers gestionen i treballen una finca de ves a saber quantes hectà rees).
D’altra banda, tampoc tot és perfecte. Ja he dit que el temps del llibre és ideal per un llibre romà ntic: no comença al principi i t’has d’esforçar per a arribar a la part sucosa, però desgraciadament això només s’aplica a la relació romà ntica.. Tot plegat, allò que no està relacionat amb l'esfera romà ntica es despatxa massa rà pid.
En resum, és un bon llibre, no una obra mestra, però sà que aconsegueix la seva comesa. És entretingut, té un bon ritme i els dià legs són interessants i divertits. Tot i ser un llibre que suposadament pots llegir sense haver-ne llegit cap altre de la trilogia, no ho recoman, perquè encara ara que ja me l’he acabat de llegir estic confosa amb el tema dels personatges i no em queda massa clar si són tres o quatre germans, però bé, mea culpa .
Ha estat una lectura que m’ha sorprès, la veritat. El vaig afegir al meu TBR grà cies a TikTok, fins i tot abans d’encetar la meva obsessió amb cert gènere romà ntic enfocat amb cowboys, però el vaig treure perquè la sinopsi del llibre no m’acabava d’interessar. L’únic motiu pel qual va arribar a la meva biblioteca del Kindle va ser perquè estava fent proves per veure si cert llibre no s’enviava a Kindle per un problema general o si era un problema d’aquell document en concret (és problema d’aquell document en concret perquè Fire Line sà que va acabar al Kindle, mentre que l’altre no). Admet que l’única raó per la qual el vaig començar és perquè era l’únic llibre que tenia descarregat (a part de cert Behemot que he estat posposant d'ençà que vaig arribar a la meitat del llibre, però això és un altre tema). Anant al gra, no em penedesc d’haver-lo començat.
Per començar, un petit resum: una al·lota, na Lennon, es muda a un petit poble rural perquè fa feina de chef principal a un restaurant/casa rural ubicat a un ranxo. AllĂ coneix a un vaquer de la famĂlia propietĂ ria de les terres allĂ on s’ha construĂŻt el restaurant. Ja des de bon principi neix entre ells certa tensiĂł no nomĂ©s sexual que farĂ que xoquin en mĂ©s d’una ocasiĂł. Ja sabeu que intent mantenir-me alluny dels tòpics perquè odi que repetitius poden arribar a ser, però he d’admetre que he gaudit d’aquest “enemies to lovers” mĂ©s del que m’agradaria admetre.
Començarem per allò que m’ha agradat: la tensiĂł m’ha encantat. La manera en què xoquen i es discuteixen m’ha donat vida. En aquesta mena de llibres mai hi sol haver motius reals pels quals enfadar-se, solen ser malentesos i coses semblants, conflictes en què, en realitat, no hi ha algĂş que ho ha fet malament, però en aquest cas no Ă©s aixĂ. I, una vegada ja estan junts, ni la prota femenina s’afebleix, ni el prota masculĂ canvia en excĂ©s. A part, el temps del llibre Ă©s ideal;
Spoiler
Ă©s ver que follen tot d’una que es coneixen, però desprĂ©s ja no ho tornen a fer fins a mĂ©s o manco la meitat del llibre, fins que no s’ha desenvolupat una mica mĂ©s la seva relaciĂłA la prota femenina la persegueix el seu passat (dĂ©u meu quin clixĂ©) i, en realitat, Ă©s aquest el que arrenca la relaciĂł amb el prota masculĂ. Com a lectora, el drama del seu passat m’ha semblat interessant, en pla, volia saber que havia passat. No Ă©s res excessivament interessant, però l’expectaciĂł que es crea al voltant fa que no puguis aturar de llegir fins a aprendre-ho.
Una altra cosa que m’ha agradat és que no intenta fer embalum amb el repartiment de personatges: et deixa saber que hi ha més vaquers que fan feina al ranxo, però no sent la necessitat d’anomenar-los ni de fer-los personatges no muts (altres llibres pequen d’això i, suposadament, hem de creure que cinc vaquers gestionen i treballen una finca de ves a saber quantes hectà rees).
D’altra banda, tampoc tot és perfecte. Ja he dit que el temps del llibre és ideal per un llibre romà ntic: no comença al principi i t’has d’esforçar per a arribar a la part sucosa, però desgraciadament això només s’aplica a la relació romà ntica.
Spoiler
Com ja he dit, a la prota la persegueix el seu passat. D’una banda, es creu que la persegueix una antiga companya de presó que, en una escena bastant anticlimà tica, resulta ser un personatge sense importà ncia; per l’altra, quan finalment es revela un personatge que sà que l’estava perseguint, el desenllaç del conflicte peca de simplista. L’escena és curta, rà pida i, de nou, anticlimà tica.En resum, és un bon llibre, no una obra mestra, però sà que aconsegueix la seva comesa. És entretingut, té un bon ritme i els dià legs són interessants i divertits. Tot i ser un llibre que suposadament pots llegir sense haver-ne llegit cap altre de la trilogia, no ho recoman, perquè encara ara que ja me l’he acabat de llegir estic confosa amb el tema dels personatges i no em queda massa clar si són tres o quatre germans, però bé, mea culpa .
medium-paced
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
Yes
Definitely my favourite book in this series. I really enjoy Maggie Gates’ writing and find it super easy to just bash through one of her books. Enjoyed that there was depth and a backstory to Lennon’s character and her relationship with CJ and his family was cute
Review of Fire Line by Maggie C. Gates
Out of the three books in the series, Fire Line was enjoyable but not something I would come back to reread. While it had its moments, the story felt uneven in some key areas.
The book started strong, introducing an intriguing tension between the two main characters. The “enemies-to-lovers” dynamic was promising, with the male lead harboring a lot of resentment toward the female lead because of her past. She had a compelling backstory involving a stint in prison, which added an edge to her character and set up an interesting dynamic. The initial conflict between them, built on misunderstanding and judgment, felt authentic and set a good foundation.
However, the shift from animosity to love felt rushed and underdeveloped. There wasn’t enough buildup to make their eventual romance feel earned. One moment, he was entirely against her, and the next, he seemed to be deeply in love. Without more moments of gradual trust, vulnerability, or connection, it felt a bit abrupt.
That said, the book had some cute quotes sprinkled throughout. They were memorable, but at times, they came across as forced, almost like they were trying too hard to be profound or romantic.
Overall, while the premise and initial execution showed promise, the lack of emotional progression between the characters made it hard to fully invest in their relationship. It was a decent read for fans of contemporary romance with some drama, but not one I’d revisit.
emotional
hopeful
inspiring
mysterious
reflective
medium-paced
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
Yes
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Yes
emotional
hopeful
tense
medium-paced
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
Yes
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Yes
The pacing in this book seemed so off at certain points, I didn’t notice the issue in the first two books