hopeful reflective medium-paced
Plot or Character Driven: Character
Strong character development: Complicated
Loveable characters: Yes
Diverse cast of characters: N/A
Flaws of characters a main focus: Yes

This volumes seems to be full of trauma. Shun goes home to see his family and brings Mio along. Shun’s father seems really disappointed in Shun for being gay, his mother is just happy to see him again, and turns out he has a little brother. Shun feels like he should just leave but Mio is trying to stress the importance of talking it out with the family because of Mio’s own trauma of losing his parents. All the whole Mio and Shun just keep being so cute it’s ridiculous! I love this series so much!

Pues salvo un detallito (una de las interacciones +18 de los protagonistas), el resto me ha encantado. El estilo de dibujo es precioso y se está fraguando una crisis emocional de aúpa. Deseando leer el siguiente.

again, cute and fun, but now im kinda just satisfied with what i have and dont wanna continue the series. but! i will recommend to people who are seeking out gay manga or romances. beware of cock tho.
emotional funny medium-paced
Plot or Character Driven: Character
Strong character development: Yes
Loveable characters: Yes
Diverse cast of characters: N/A
Flaws of characters a main focus: N/A
emotional funny lighthearted fast-paced
Plot or Character Driven: Character
Strong character development: N/A
Loveable characters: Yes
Diverse cast of characters: No
Flaws of characters a main focus: Complicated

ended on a cliffhanger :O
anyways pure comfort <3

This is an excellent follow up to volume 1. I like that we get to learn more about Shun's family and his background. I also think it's adorable how quickly Mio becomes friends with Shun's younger brother.

És cert que aquesta continuació pren un rumb inesperat respecte a [b:Un extraño a la orilla del mar|35181439|Un extraño a la orilla del mar (Umibe no Étranger)|Kanna Kii|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1495356128l/35181439._SX50_.jpg|48558067], però és que la relació del Mio i el Shun no és tan idíl·lica com ens la pinten a l'anime... hauran de superar molts obstacles interns i externs (2023:
Spoiler La sensació general és que la trama descarrila i regna el caos. La poca acció i el ritme assossegat del primer volum es transforma i passen mil coses: viatge a Hokkaido, tot el passat del Shun explicat de cop, retrobament amb la família del Shun + presentació del Mio + apareix el Fumi, germà petit (i després sabem que adoptat) del Shun, depressió del pare del Shun, festes de Nadal en família, el Fumi enxampa el Shun fent-li una mamada al Mio. Tot això només en aquesta primera seqüela. Aquí comencem a veure com l'actitud i fins i tot la personalitat del Shun comença a canviar d'una manera força incoherent. Entenc part d'incomoditat i trauma per haver tornat a casa els pares i al poble, però costa de reconèixe'l. El Mio, més adorable que mai, intenta fer costat a la seva parella i és un amor ♥ No m'esperava això, tinc el cor dividit, veurem com segueix...
)

This shit is so chaotic but theyre so cute