You need to sign in or sign up before continuing.
Take a photo of a barcode or cover
3.61 AVERAGE
3.61 AVERAGE
dark
emotional
funny
reflective
sad
medium-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
No
Loveable characters:
Yes
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Yes
Un romanzo epistolare che racconta le vite di Varvara Dobroselova e Makar Alekseevič Devuškin tramite le lettere che i due si sono scambiano.
L'esordio letterario di Dostoevskij, il suo primo romanzo.
Avendo letto da pochi mesi Delitto e Castigo, il confronto mi è venuto naturale. Si sente l'immaturità di Dostoevskij in Povera Gente, si capisce che è solo agli inizi, ma già emergono le sue caratteristiche fondamentali: il sobborgo di Pietroburgo, le difficoltà economiche, il conflitto interiore (Anche meno vezzeggiativi la prossima volta però, colombino!).
Non è un romanzo per tutti secondo me, ma lo consiglierei a chi è curioso di scoprire le origini di Dostoevskij!
L'esordio letterario di Dostoevskij, il suo primo romanzo.
Avendo letto da pochi mesi Delitto e Castigo, il confronto mi è venuto naturale. Si sente l'immaturità di Dostoevskij in Povera Gente, si capisce che è solo agli inizi, ma già emergono le sue caratteristiche fondamentali: il sobborgo di Pietroburgo, le difficoltà economiche, il conflitto interiore (Anche meno vezzeggiativi la prossima volta però, colombino!).
Non è un romanzo per tutti secondo me, ma lo consiglierei a chi è curioso di scoprire le origini di Dostoevskij!
This was a reread. While it may be great literature, I really wasn't in to it. It was heartbreaking to watch people who were already poor waste what little they had. But I suppose the same could be said for me!
DNF: Not a great start to reading Dostoevsky! I really don’t like epistolary novels anyway but think was just not the book for me.
Sunt forte încântată că în sfârșit am reușit să ajung la acest autor. Deși poveste în sine nu m-a dat pe spate, iubesc stilul. Abia aștept să îl descopăr mai departe.
És la primera novel·la de Dostoievski i jo només pensava, redéu, escriure una primera novel·la així ja és per treure les ganes d'escriure a la resta. És clar que es noten diferències amb altres textos que va escriure més endavant, però mare meva, quina arrencada que va fer, aquest home.
En aquesta novel·la ens trobem dos personatges, el Makar i la Varvara, ell més gran, ella més jove, parents llunyans i veïns de davant per davant. El que llegim són les cartes que intercanvien. Comencen explicant-se coses que semblen foteses (ni que hi posin força dramatisme), però sense ni adonar-te'n (com sempre fa Dostoievski) vas entrant en històries cada cop més crues. Els personatges es van empobrint i afeblint a mesura que la seva relació és cada cop més forta i intensa. I fins aquí us explicaré.
Està tan ben escrita, aquesta novel·la, que no li puc trobar cap pega en aquest sentit. Passa com l'aigua, però amb un llenguatge acuradíssim (gràcies, de nou, Miquel Cabal, per aquestes traduccions excepcionals. Un dels millors traductors actuals, sens dubte). De seguida pots detectar qui escriu la carta, de quin humor està, independentment del que explica. De seguida aprens a llegir entre línies, a veure tota la imatge, molt més enllà del que narren. És la màgia dostoievskiana, i si t'hi enganxes... no pots parar.
Si bé és cert que alguna de les històries que explica en Makar al principi (que és especialet, també), es feia una mica feixuga, en general la majoria m'han acabat generant més interès. I només puc dir que el final... és d'aquells que no s'obliden. Les darreres tres pàgines són d'ai al cor.
En aquesta novel·la ens trobem dos personatges, el Makar i la Varvara, ell més gran, ella més jove, parents llunyans i veïns de davant per davant. El que llegim són les cartes que intercanvien. Comencen explicant-se coses que semblen foteses (ni que hi posin força dramatisme), però sense ni adonar-te'n (com sempre fa Dostoievski) vas entrant en històries cada cop més crues. Els personatges es van empobrint i afeblint a mesura que la seva relació és cada cop més forta i intensa. I fins aquí us explicaré.
Està tan ben escrita, aquesta novel·la, que no li puc trobar cap pega en aquest sentit. Passa com l'aigua, però amb un llenguatge acuradíssim (gràcies, de nou, Miquel Cabal, per aquestes traduccions excepcionals. Un dels millors traductors actuals, sens dubte). De seguida pots detectar qui escriu la carta, de quin humor està, independentment del que explica. De seguida aprens a llegir entre línies, a veure tota la imatge, molt més enllà del que narren. És la màgia dostoievskiana, i si t'hi enganxes... no pots parar.
Si bé és cert que alguna de les històries que explica en Makar al principi (que és especialet, també), es feia una mica feixuga, en general la majoria m'han acabat generant més interès. I només puc dir que el final... és d'aquells que no s'obliden. Les darreres tres pàgines són d'ai al cor.
Dostoyevsky's first novel, and it certainly shows. It's also relatively simple: two poor people, Makar (an older man) and Barbara (a young woman) exchange letters to one another. While there isn't necessarily much to chew on compared to Dostoyevsky's greater and later works, "Poor Folks" still ultimately succeeds thanks to Dostoyevsky's straightforward prose. As such, "Poor Folks"'s primary concern is poverty and how it negatively impacts people's lives. It may all at first seem too obvious, and with that I might agree, but as the novel progresses the characters are fleshed out just enough so that the ending is poignant and effective. Not surprisingly, there is no happy ending to be had for either character. Ultimately, poverty strips one of their health and forces one into circumstances and situations that they'd otherwise not want to be a part of or agree to. I'd say that this is merely for Dostoyevsky enthusiasts, but the writing at the end, where each character's soul and feelings are laid bare, elevates this to the point where I would just about recommend it to everyone. Still, very much a first novel, but a promising one as well.
emotional
hopeful
inspiring
sad
fast-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
N/A
Loveable characters:
Yes
Diverse cast of characters:
N/A
Como buena amante de las novelas epistolares he disfrutado muchísimo de 'Pobre gente'.
Las cartas entre estos dos enamorados/amigos resultan tan entrañables... Son al fin y al cabo dos personas completamente solas en el mundo que a través de estas cartas se cuentan sus pesares y alegrías reconfortándose mutuamente. Y con ellos conoceremos a muchas otras personas con vidas humildes, personas trabajadoras que viven rodeadas de miseria pero que siempre muestran destellos de alegría y esperanza.
Aunque a veces parece que el autor se dispersa o se excede con el melodrama, creo que es una novela genial de personajes y con la que aprendemos mucho sobre cómo vivía en aquella época toda esta pobre gente...
Las cartas entre estos dos enamorados/amigos resultan tan entrañables... Son al fin y al cabo dos personas completamente solas en el mundo que a través de estas cartas se cuentan sus pesares y alegrías reconfortándose mutuamente. Y con ellos conoceremos a muchas otras personas con vidas humildes, personas trabajadoras que viven rodeadas de miseria pero que siempre muestran destellos de alegría y esperanza.
Aunque a veces parece que el autor se dispersa o se excede con el melodrama, creo que es una novela genial de personajes y con la que aprendemos mucho sobre cómo vivía en aquella época toda esta pobre gente...
emotional
inspiring
lighthearted
reflective
sad
fast-paced