Scan barcode
marajoy's review
it was due back to the library tragically but i liked the illustrations
toniherrero's review
adventurous
hopeful
medium-paced
3.0
Tornar a El hòbbit és com tornar a casa. Sens dubte és l'obra que més he rellegit al llarg de la meva vida, i les sensacions que tinc sempre que hi torno són igual de vívides. En aquest cas l'enfocament ha sigut lleugerament diferent, ja que es tracta d'una adaptació en format còmic. Per a un lector que ha llegit i rellegit l'obra de Tolkien pot resultar un pèl anodí, però pot ser una boníssima via d'entrada per als lectors joves.
El primer amb què m'he topat m'ha sorprès, i no pas gratament: desconec si hi ha temes legals i de drets pel mig, però no entenc la decisió de no adoptar els noms de personatges que va triar Francesc Parcerisas en la seva icònica traducció al català —em refereixo, per descomptat, al nom de Bilbo Saquet; el text sí que s'ha mantingut fidel, en canvi, pel que fa a cançons i poemes. Dit això, crec que és un gran error i que li resta gaudi a la lectura. L'altre aspecte que fa que el còmic no m'hagi acabat de convèncer és la part gràfica. Les vinyetes no són res de l'altre món i no exploten el potencial visual de l'univers de Tolkien, i per algú que ha mamat tota mena de llibres relacionats amb les il·lustracions de John Howe, Alan Lee, Ted Nasmith i altres aquesta visió de David Wenzel es queda a mig camí; per no dir que algunes interpretacions, com les dels elfs del bosc, m'han deixat més aviat fred.
En definitiva: sempre és un plaer tornar a llegir les històries de Tolkien, sobretot la d'El hòbbit, que per a un servidor és la més rodona, i és interessant fer-ho en una adaptació que pot resultar atractiva per a les noves generacions. Pel lector avesat, però, la novel·la gràfica pot quedar a mig camí i no satisfer les expectatives, com tampoc ho va fer segurament l'adaptació cinematogràfica de Peter Jackson. I és que un text com aquest és capaç de marcar tan profundament el lector que difícilment cap interpretació visual s'acostarà a la que cada un s'ha fet dins del seu cap en el moment que el va llegir per primera vegada. Aquest és el poder i la màgia d'una de les obres de fantasia més representatives de la literatura universal, un autèntic clàssic modern que sempre cal reivindicar.
El primer amb què m'he topat m'ha sorprès, i no pas gratament: desconec si hi ha temes legals i de drets pel mig, però no entenc la decisió de no adoptar els noms de personatges que va triar Francesc Parcerisas en la seva icònica traducció al català —em refereixo, per descomptat, al nom de Bilbo Saquet; el text sí que s'ha mantingut fidel, en canvi, pel que fa a cançons i poemes. Dit això, crec que és un gran error i que li resta gaudi a la lectura. L'altre aspecte que fa que el còmic no m'hagi acabat de convèncer és la part gràfica. Les vinyetes no són res de l'altre món i no exploten el potencial visual de l'univers de Tolkien, i per algú que ha mamat tota mena de llibres relacionats amb les il·lustracions de John Howe, Alan Lee, Ted Nasmith i altres aquesta visió de David Wenzel es queda a mig camí; per no dir que algunes interpretacions, com les dels elfs del bosc, m'han deixat més aviat fred.
En definitiva: sempre és un plaer tornar a llegir les històries de Tolkien, sobretot la d'El hòbbit, que per a un servidor és la més rodona, i és interessant fer-ho en una adaptació que pot resultar atractiva per a les noves generacions. Pel lector avesat, però, la novel·la gràfica pot quedar a mig camí i no satisfer les expectatives, com tampoc ho va fer segurament l'adaptació cinematogràfica de Peter Jackson. I és que un text com aquest és capaç de marcar tan profundament el lector que difícilment cap interpretació visual s'acostarà a la que cada un s'ha fet dins del seu cap en el moment que el va llegir per primera vegada. Aquest és el poder i la màgia d'una de les obres de fantasia més representatives de la literatura universal, un autèntic clàssic modern que sempre cal reivindicar.
More...