A review by toniherrero
Els murs invisibles by Ramon Mas

dark emotional medium-paced

5.0

L'he comprat avui a la Merricat. Després de sopar, un cop el nano era a dormir, l'he començat a llegir. M'ha atrapat i m'ha colpit. Hi ha hagut un moment, encara no a la meitat, quan el cansament m'ha fet tancar els ulls i a punt he estat d'abandonar i continuar demà (avui), però la inèrcia del relat era massa punyent per deixar-lo a mitges, per no dir que m'hauria semblat una falta de respecte i una traïció als quatre anys que en Ramon ha estat escrivint aquest llibre i al grapat d'anys que l'ha estat paint. Són quarts d'una de la matinada i acabo de tancar el llibre amb un nus a la gola. Encara tremolo.

Com a persona que ha pensat sovint en el suïcidi, aquest text m'ha arribat ben endins. Ha estat catàrtic. Gràcies per escriure'l i per la valentia, Ramon. Els teus llibres que he llegit anteriorment eren excel·lents, però aquest relat, aquest tast d'una altra vida, m'ha semblat sublim.