Take a photo of a barcode or cover
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Complicated
Continuo amb la meva lectura dels llibres del Discmón en català. Morth és ja el vuitè que llegeixo i, per tant, les expectatives estaven molt altes. Potser això és el que m'ha acabat traint. La raó és que venia d'haver llegit els dos primers de la Guàrdia Nocturna (Guàrdies! Guàrdies! i Homes d'armes) i ha sigut la segona saga que m'ha enamorat en conjunt (la primera, evidentment, era Bruixes).
Aquest llibre, per tant, amb tot el bagatge que tenia darrere s'ha sentit una mica com tornar a llegir El color de la màgia. No m'entengueu malament, jo adoro El color de la màgia, però quan el compares amb els altres... no acaba de ser el mateix. Amb Morth m'ha passat una mica això, esperava moltíssim d'aquest llibre i les expectatives m'han passat factura.
És un llibre que m'ha agradat, sí, però sento que no he rigut tant i que l'estructura: nano una mica matat arriba a una nova aventura, s'enamora d'una noia aleatòria i acaba pifiant el món, no ha acabat de quallar per mi. No em pregunteu per què, a vegades aquestes coses no tenen més lògica que allò que dicta el cor.
Una altra cosa que m'ha destrossat les expectatives és que esperava potser més filosofia i sàtira arran del tema de la mort i, per desgràcia, no he obtingut el que buscava (o no de la manera en la qual estic acostumada).
En fi, entenc que és el quart de tot el Discmón i, per tant, tornem una mica als inicis de la seva escriptura, si hagués llegit els llibres en ordre de publicació potser no m'hauria sentit així.
Aquest llibre, per tant, amb tot el bagatge que tenia darrere s'ha sentit una mica com tornar a llegir El color de la màgia. No m'entengueu malament, jo adoro El color de la màgia, però quan el compares amb els altres... no acaba de ser el mateix. Amb Morth m'ha passat una mica això, esperava moltíssim d'aquest llibre i les expectatives m'han passat factura.
És un llibre que m'ha agradat, sí, però sento que no he rigut tant i que l'estructura: nano una mica matat arriba a una nova aventura, s'enamora d'una noia aleatòria i acaba pifiant el món, no ha acabat de quallar per mi. No em pregunteu per què, a vegades aquestes coses no tenen més lògica que allò que dicta el cor.
Una altra cosa que m'ha destrossat les expectatives és que esperava potser més filosofia i sàtira arran del tema de la mort i, per desgràcia, no he obtingut el que buscava (o no de la manera en la qual estic acostumada).
En fi, entenc que és el quart de tot el Discmón i, per tant, tornem una mica als inicis de la seva escriptura, si hagués llegit els llibres en ordre de publicació potser no m'hauria sentit així.