Scan barcode
A review by mrcasals
Lluvia Negra by Masuji Ibuse
3.0
Relat molt detallat dels dies posteriors a l'esclat de la bomba atòmica d'Hiroshima. En una barreja entre novel·la i crònica, Ibuse es va basar en entrevistes a supervivents (amb alguns capítols que són cites literals) per escriure la història del senyor Shizuma, un dels supervivents a la bomba.
Per una banda veiem com Shizuma, uns anys després de la bomba, s'intenta recuperar de les malalties causades per la radiació mentre intenta aconseguir casar la seva neboda. Els rumors diuen que la neboda està malalta per la radiació, i aquests rumors frustraran cada intent de concertar un matrimoni. En paral·lel, el senyor Shizuma reescriu el seu diari, que ens permet veure els dies immediatament posteriors a l'esclat de la bomba i com la gent maldava per sobreviure. Ens relata diferents moments del dia a dia: la lluita per trobar menjar al mercat negre, com els serveis funeraris es col·lapsen, els incendis, la gent malalta, els morts al mig dels carrers...
No és una lectura fàcil. És molt explícita (ferides obertes infecades de cucs, per exemple), però és l'única manera d'explicar l'horror que devia ser sobreviure a allò.
No sé si és la traducció o l'estil original, però alguns paràgrafs m'han confós. Frases massa largues, amb moltes frases subordinades... Si ja el tema és difícil, si l'estil narratiu no ajuda es fa tot molt complicat de seguir. Al principi me l'havia pres com una novel·la i em costava molt, però en cert moment he aconseguit prendre-m'ho com un assaig i m'ha sigut una mica més fàcil de seguir.
Recomanable si t'interessa molt, molt, el tema. Si no, és un viatge a l'horror que probablement et pots estalviar.
Per una banda veiem com Shizuma, uns anys després de la bomba, s'intenta recuperar de les malalties causades per la radiació mentre intenta aconseguir casar la seva neboda. Els rumors diuen que la neboda està malalta per la radiació, i aquests rumors frustraran cada intent de concertar un matrimoni. En paral·lel, el senyor Shizuma reescriu el seu diari, que ens permet veure els dies immediatament posteriors a l'esclat de la bomba i com la gent maldava per sobreviure. Ens relata diferents moments del dia a dia: la lluita per trobar menjar al mercat negre, com els serveis funeraris es col·lapsen, els incendis, la gent malalta, els morts al mig dels carrers...
No és una lectura fàcil. És molt explícita (ferides obertes infecades de cucs, per exemple), però és l'única manera d'explicar l'horror que devia ser sobreviure a allò.
No sé si és la traducció o l'estil original, però alguns paràgrafs m'han confós. Frases massa largues, amb moltes frases subordinades... Si ja el tema és difícil, si l'estil narratiu no ajuda es fa tot molt complicat de seguir. Al principi me l'havia pres com una novel·la i em costava molt, però en cert moment he aconseguit prendre-m'ho com un assaig i m'ha sigut una mica més fàcil de seguir.
Recomanable si t'interessa molt, molt, el tema. Si no, és un viatge a l'horror que probablement et pots estalviar.