A review by paurofes
Lessico famigliare by Natalia Ginzburg

reflective relaxing

4.0

Entre la narració d'escenes mundanes en qualsevol família i la vida durant el feixisme i la guerra, per algun motiu m'ha enganxat una història sense cap gran atracció, un fil conductor clar ni capítols que la separen. No sé si ha sigut la llengua el que m'ha captivat, o el fet que hi he vist reflectida (en part) la meva família, o si simplement és perquè m'ha permès evocar una època i una ciutat desconegudes per a mi. Potser és perquè en aquest moment la família, la mort i el pas del temps em són molt propers. En qualsevol cas, aquesta lectura sempre serà important; tant perquè és el primer llibre en italià que llegeixo com perquè és l'obra que m'ha introduït a aquesta autora. Per alguna raó que desconec, aquests personatges (que ja deuen ser tots morts), les seves vides i la seva parla m'han resultat molt familiars; com si es tractés d'un record llunyà que no acabo de perdre ni de recuperar.

«Noi cerchiamo, nel corso della nostra vita, di raggiungere le cime, cioè di salire quanto più è possibile lontano dalla nostra fanciullezza. E io pure ho fatto così.»