Scan barcode
A review by toniherrero
La Entrevista by Manuele Fior
emotional
inspiring
medium-paced
3.0
Vaig descobrir Manuele Fior amb Celestia i vaig quedar meravellat, així que tenia moltes ganes de repetir amb una altra obra de l'autor. La entrevista és anterior, amb tot el que això comporta, i potser no l'he gaudit tant. Els elements que fan característic Fior, però, ja hi són tots en un grau o un altre.
Vet aquí una història intimista que se centra en el dia a dia d'un psicòleg italià el 2048. Els elements de ciència-ficció no triguen a aparèixer, però ho fan de forma molt subtil i potser en un primer moment costen d'apreciar. El to del còmic, en canvi, queda palès des de les primeres vinyetes: els plans successius en una elegant i cuidadíssima gradació de grisos ens submergeixen de ple en el dia a dia d'un home ja madur que pateix una crisi vital. La soledat, l'amor i les relacions de parella són els elements clau en una bonica història que té com a teló de fons un tema recurrent de la ciència-ficció.
El disseny postmodern carregat de detalls, l'amor per l'arquitectura i els extraordinaris matisos d'unes vinyetes en aparença simples i poc rellevants tornen a ser el màxim exponent de l'art de Fior. Respecte Celestia trobo que l'autor manté la qualitat dels dibuixos, però en aquest cas m'ha costat una mica entrar en la història, sobretot amb el gir final. Malgrat tot, és un còmic preciós, ple de vinyetes que semblen obres d'art, amb un munt de clarobscurs —tant en el dibuix com en el guió— que conviden a rellegir el text un cop acabat. Crec que la primera obra que vaig llegir va deixar el llistó molt alt. Qui sap si en el futur, amb una relectura, la meva percepció de canviarà.
Vet aquí una història intimista que se centra en el dia a dia d'un psicòleg italià el 2048. Els elements de ciència-ficció no triguen a aparèixer, però ho fan de forma molt subtil i potser en un primer moment costen d'apreciar. El to del còmic, en canvi, queda palès des de les primeres vinyetes: els plans successius en una elegant i cuidadíssima gradació de grisos ens submergeixen de ple en el dia a dia d'un home ja madur que pateix una crisi vital. La soledat, l'amor i les relacions de parella són els elements clau en una bonica història que té com a teló de fons un tema recurrent de la ciència-ficció.
El disseny postmodern carregat de detalls, l'amor per l'arquitectura i els extraordinaris matisos d'unes vinyetes en aparença simples i poc rellevants tornen a ser el màxim exponent de l'art de Fior. Respecte Celestia trobo que l'autor manté la qualitat dels dibuixos, però en aquest cas m'ha costat una mica entrar en la història, sobretot amb el gir final. Malgrat tot, és un còmic preciós, ple de vinyetes que semblen obres d'art, amb un munt de clarobscurs —tant en el dibuix com en el guió— que conviden a rellegir el text un cop acabat. Crec que la primera obra que vaig llegir va deixar el llistó molt alt. Qui sap si en el futur, amb una relectura, la meva percepció de canviarà.