A review by sissiya
Buried Angels by Camilla Läckberg

3.0

sabeu aquella frase "és tan dolent que és bo"? doncs aquest està sent el meu mood amb les darreres novel·les que he llegit d'aquesta senyora. m'encanten les històries que escriu però són molt bàsiques (almenys les darreres) i les trames bastant "tontes". M'explico: la majoria de les vegades el misteri no tarda es resoldre's perquè sigui complicat (que també) sinó perquè els policies obliden detalls (???), es deixen el mòbil a casa (hola?), no es comuniquen bé entre ells... puc entendre que s'utilitzin aquestes eines en històries puntuals però sempre? A més a més, un detall que no m'acaba de convèncer és que et passen el 90% de la història especulant i el misteri final no es resolt fins l'últim 10%; això implica que es dóna TOTA la informació al final de llibre, sento que no hi ha una bona distribució.
I ara parlem dels personatges, si us plau i gràcies. Crec que els personatges són un dels punts més forts de l'autora perquè cauen bé, són reals i simpàtics però (però en majúscules) les seves implicacions en els misteris no sempre estan ben justificades. Ara no parlo dels policies (òbviament) sinó dels altres: l'Èrica, l'Anna (