Scan barcode
A review by toniherrero
Hypericon by Manuele Fior
emotional
hopeful
informative
inspiring
medium-paced
5.0
Quan va caure a les meves mans Celestia del mateix autor vaig quedar fascinat; fins al punt que vaig comprar-ne dos exemplars —el que vaig llegir l'havia agafat de la biblioteca—, un per mi i un per regalar. Posteriorment, vaig agafar prestat La entrevista, que també em va agradar molt, però amb el qual no vaig arribar a connectar de la mateixa manera. Malgrat aquest petit desencís, vaig marcar a foc el nom de Manuele Fior al meu cap i al meu cor. Tan bon punt vaig saber que l'autor havia publicat Hypericon vaig córrer a comprar-me'l pensant, pobre innocent, que no podria igualar les sensacions del primer llibre que vaig llegir. I que n'estava, d'equivocat!
Hypericon narra la història d'amor de Teresa i Ruben, dos joves aparentment molt diferents. Ella acaba d'aterrar a Berlín per dissenyar una exposició sobre el tresor de Tutankamon; ell fa temps que viu en una casa okupa, coneix l'ambient contracultural i s'encarregarà de mostrar-li la ciutat. En una trobada fortuïta sorgirà l'atracció. Les escenes íntimes de la relació flueixen amb una bellesa i una naturalitat fascinant, cosa que és comú a les obres prèvies de Fior, però potser en aquesta ocasió gaudim de dos personatges que s'obren més l'una a l'altre, malgrat tot allò que volen amagar. És una relació bonica i dolorosa a la vegada, com són moltes relacions de parella en la realitat.
Els traços de Fior semblen simples, però estan dotats d'una elegància i una perfecció admirables. Es nota en els personatges, però es nota sobretot en l'arquitectura i els espais berlinesos, que brillen amb llum pròpia sota el prisma de l'autor. I si les vinyetes del present són boniques, què dir de les del passat? El volum encavalca dues històries separades per quasi un segle —la relació de la Teresa i en Ruben i la d'una troballa arqueològica— fent servir com a nexe el faraó-nen i el seu tresor. Així doncs, viatgem des d'un present que no és tan present —al final del llibre podrem situar inequívocament el moment— i l'any 1922, que és quan Howard Carter va fer una de les descobertes més importants de la història.
Servidor ha llegit el llibre que narra la troballa de Carter i Lord Carnarvon a la Vall dels Reis, i l'aura de misteri que rodeja la figura de Tutankamon sempre m'ha fascinat. Recrear aquest moment de la mà de Fior ha estat un regal molt millor del que em podia imaginar: les escenes i els dibuixos estan fets amb una cura que fa estremir, com si nosaltres mateixos fossin qui haguéssim descobert aquelles "coses meravelloses" que van albirar els dos homes a través d'un forat al mur. Pensava que Manuele Fior no podria superar el que va fer a Celestia, però sense cap dubte ho ha fet, i amb una solvència i una intensitat que fan feredat. Hypericon m'ha arribat al cor com molt pocs llibres ho han fet. M'ha tocat per dins, m'ha remenat i ha plantat en mi una mena de llavor. El que sortirà d'aquesta lectura, un dia ho sabré.
Hypericon narra la història d'amor de Teresa i Ruben, dos joves aparentment molt diferents. Ella acaba d'aterrar a Berlín per dissenyar una exposició sobre el tresor de Tutankamon; ell fa temps que viu en una casa okupa, coneix l'ambient contracultural i s'encarregarà de mostrar-li la ciutat. En una trobada fortuïta sorgirà l'atracció. Les escenes íntimes de la relació flueixen amb una bellesa i una naturalitat fascinant, cosa que és comú a les obres prèvies de Fior, però potser en aquesta ocasió gaudim de dos personatges que s'obren més l'una a l'altre, malgrat tot allò que volen amagar. És una relació bonica i dolorosa a la vegada, com són moltes relacions de parella en la realitat.
Els traços de Fior semblen simples, però estan dotats d'una elegància i una perfecció admirables. Es nota en els personatges, però es nota sobretot en l'arquitectura i els espais berlinesos, que brillen amb llum pròpia sota el prisma de l'autor. I si les vinyetes del present són boniques, què dir de les del passat? El volum encavalca dues històries separades per quasi un segle —la relació de la Teresa i en Ruben i la d'una troballa arqueològica— fent servir com a nexe el faraó-nen i el seu tresor. Així doncs, viatgem des d'un present que no és tan present —al final del llibre podrem situar inequívocament el moment— i l'any 1922, que és quan Howard Carter va fer una de les descobertes més importants de la història.
Servidor ha llegit el llibre que narra la troballa de Carter i Lord Carnarvon a la Vall dels Reis, i l'aura de misteri que rodeja la figura de Tutankamon sempre m'ha fascinat. Recrear aquest moment de la mà de Fior ha estat un regal molt millor del que em podia imaginar: les escenes i els dibuixos estan fets amb una cura que fa estremir, com si nosaltres mateixos fossin qui haguéssim descobert aquelles "coses meravelloses" que van albirar els dos homes a través d'un forat al mur. Pensava que Manuele Fior no podria superar el que va fer a Celestia, però sense cap dubte ho ha fet, i amb una solvència i una intensitat que fan feredat. Hypericon m'ha arribat al cor com molt pocs llibres ho han fet. M'ha tocat per dins, m'ha remenat i ha plantat en mi una mena de llavor. El que sortirà d'aquesta lectura, un dia ho sabré.