Take a photo of a barcode or cover
A review by bertacreus
¡Que viva la música! by Andrés Caicedo
4.0
Aquest llibre és un tornado. T'atrapa i només fas que donar voltes i voltes al ritme de la música que tant arriba a enganxar a la María del Carmen, la protagonista.
No m'agraden els llibres escrits per homes amb narradores femenines. Em sonen falsos, distants, possiblement per la manca de referents que hi ha hagut fins fa relativament poc. I de sobte em cau aquest llibre a les mans, que l'escriu un home en boca d'una dona, i me'l crec fins a la darrera lletra. Ens parla d'una noia de classe burgesa a la Colòmbia dels anys 60-70 que entra en una espiral d'autodestrucció, empesa per la festa, la música (el gran fil conductor de l'obra), les drogues, el sexe i més (evitarem espòilers).
És un llibre cru, i jo que soc sensible pensava que no podria, però la naturalitat amb què parla la narradora és terriblement captivadora. T'atrapa d'una manera que no pots parar que li demanes més i més, que no pari d'escriure, de narrar-ho tot d'aquesta manera tan desendreçada i poc polida, però alhora tan clara i directa. És com seure al costat seu i que t'ho expliqui tot d'aquella manera que s'expliquen les coses per primer cop, tal com ragen. El mimetisme amb la música és un dels grans què del llibre (i quant de bagatge em falta per arribar a copsar-ho tot), però hi ha tantes coses que se'n poden extreure que és d'aquelles novel·les que te les llegiries deu cops i deu versions diferents en trauries.
No és apta per a tothom, però si voleu llegir una cosa ben diferent, val molt la pena.
No m'agraden els llibres escrits per homes amb narradores femenines. Em sonen falsos, distants, possiblement per la manca de referents que hi ha hagut fins fa relativament poc. I de sobte em cau aquest llibre a les mans, que l'escriu un home en boca d'una dona, i me'l crec fins a la darrera lletra. Ens parla d'una noia de classe burgesa a la Colòmbia dels anys 60-70 que entra en una espiral d'autodestrucció, empesa per la festa, la música (el gran fil conductor de l'obra), les drogues, el sexe i més (evitarem espòilers).
És un llibre cru, i jo que soc sensible pensava que no podria, però la naturalitat amb què parla la narradora és terriblement captivadora. T'atrapa d'una manera que no pots parar que li demanes més i més, que no pari d'escriure, de narrar-ho tot d'aquesta manera tan desendreçada i poc polida, però alhora tan clara i directa. És com seure al costat seu i que t'ho expliqui tot d'aquella manera que s'expliquen les coses per primer cop, tal com ragen. El mimetisme amb la música és un dels grans què del llibre (i quant de bagatge em falta per arribar a copsar-ho tot), però hi ha tantes coses que se'n poden extreure que és d'aquelles novel·les que te les llegiries deu cops i deu versions diferents en trauries.
No és apta per a tothom, però si voleu llegir una cosa ben diferent, val molt la pena.