Scan barcode
A review by toniherrero
Elogi de l'ombra by Jun'ichirō Tanizaki
informative
reflective
medium-paced
4.0
M'ha agradat molt aquest llibret. M'ha agradat la seva brevetat i tot el que explica. Amb un text àgil i poètic —és tot un luxe gaudir de les traduccions de l'Albert Nolla— l'autor ens fa cinc cèntims dels gustos estilístics i la forma de pensar dels japonesos; bé, dels japonesos d'aquella època, però sobretot de la seva forma de pensar.
Enfocat sobretot als gustos artístics i arquitectònics, Tanizaki ens narra les diferències respecte del pensament occidental i enalteix aquesta figura de l'ombra que és tan present en l'obra. Gràcies a les seves reflexions és més fàcil entendre el minimalisme i els contrastos en les obres d'escriptors com Kawabata o directors de cinema com Kurosawa i Mizoguchi. Del seu relat s'extreu que segurament els japonesos haurien afrontat de maneres diferents diverses invencions i avanços tecnològics i això sempre convida a reflexionar, ja que el tarannà oriental busca més adaptar-se a l'ambient (i no a l'inrevés) que no pas l'occidental.
Si bé és cert que cap al final el narrador esdevé una mica un vell xaruc —tot i que només tenia quaranta-set anys quan el va escriure—, el text ens deixa frases d'una bellesa memorable com «el parpelleig de la flama és el batec de la nit». N'he gaudit molt, la veritat, i m'ha servit per descobrir costums antics dels japonesos com el de tenyir-se les dents de negre, un element estètic que avui dia colpiria de forma brutal. Molt recomanable.
Enfocat sobretot als gustos artístics i arquitectònics, Tanizaki ens narra les diferències respecte del pensament occidental i enalteix aquesta figura de l'ombra que és tan present en l'obra. Gràcies a les seves reflexions és més fàcil entendre el minimalisme i els contrastos en les obres d'escriptors com Kawabata o directors de cinema com Kurosawa i Mizoguchi. Del seu relat s'extreu que segurament els japonesos haurien afrontat de maneres diferents diverses invencions i avanços tecnològics i això sempre convida a reflexionar, ja que el tarannà oriental busca més adaptar-se a l'ambient (i no a l'inrevés) que no pas l'occidental.
Si bé és cert que cap al final el narrador esdevé una mica un vell xaruc —tot i que només tenia quaranta-set anys quan el va escriure—, el text ens deixa frases d'una bellesa memorable com «el parpelleig de la flama és el batec de la nit». N'he gaudit molt, la veritat, i m'ha servit per descobrir costums antics dels japonesos com el de tenyir-se les dents de negre, un element estètic que avui dia colpiria de forma brutal. Molt recomanable.