Scan barcode
A review by bertacreus
Sortir a robar cavalls by Per Petterson
3.0
En aquesta novel·la, ens trobem un home que viu sol en una cabana, a Noruega, i mentre es prepara per a l'hivern que comença a despuntar, l'assalten records d'un estiu en què la seva vida va girar en sec. A partir dels paissatges i del seu dia a dia amb la natura, ens endinsem en unes històries fosques però també plenes de moments gloriosos, que van configurant el trencaclosques d'aquell estiu.
Petterson té una manera d'escriure molt descriptiva. Si bé a mi això molts cops m'avorreix i em tira enrere, en aquest cas no ha estat així en general (tot i que quan es posa a parlar de motoserres...), ja que les descripcions són importants per a la trama, l'emmarquen i li donen tots els matisos per entendre'n la profunditat. Li agrada entrar en detalls de processos tan simples com la manera de parar la taula, cosa que m'estranya que m'hagi entrat tan bé (però sí, crec que això precisament ho domina a la perfecció). Després de la lectura vaig pensar que segurament aquestes pauses emocionals anaven bé per contrarrestar altres situacions més intenses i emotives.
La història en si m'ha agradat i m'ha atrapat de bon principi, però també és veritat que pel simple fet de ser tan escandinava ja tenia punts a favor abans de començar. La simbiosi de la naturalesa, els personatges i les trames m'ha semblat de les coses més boniques del llibre, molt rodó tot. Penso que Petterson domina l'art de la novel·la, i segurament per això al final de vegades penso que cau en algun tòpic (també a nivell narratiu). En tot cas, m'ha semblat una d'aquelles novel·les per obrir durant les vacances i deixar-se endur riu avall.
Petterson té una manera d'escriure molt descriptiva. Si bé a mi això molts cops m'avorreix i em tira enrere, en aquest cas no ha estat així en general (tot i que quan es posa a parlar de motoserres...), ja que les descripcions són importants per a la trama, l'emmarquen i li donen tots els matisos per entendre'n la profunditat. Li agrada entrar en detalls de processos tan simples com la manera de parar la taula, cosa que m'estranya que m'hagi entrat tan bé (però sí, crec que això precisament ho domina a la perfecció). Després de la lectura vaig pensar que segurament aquestes pauses emocionals anaven bé per contrarrestar altres situacions més intenses i emotives.
La història en si m'ha agradat i m'ha atrapat de bon principi, però també és veritat que pel simple fet de ser tan escandinava ja tenia punts a favor abans de començar. La simbiosi de la naturalesa, els personatges i les trames m'ha semblat de les coses més boniques del llibre, molt rodó tot. Penso que Petterson domina l'art de la novel·la, i segurament per això al final de vegades penso que cau en algun tòpic (també a nivell narratiu). En tot cas, m'ha semblat una d'aquelles novel·les per obrir durant les vacances i deixar-se endur riu avall.