A review by bertacreus
Amuleto by Roberto Bolaño

4.0

Un deliri constant, una anada i vinguda pel temps i els pensaments d'una dona que queda amagada en els banys de la universitat mexicana quan la policia hi entra l'any 1968. Allà, tancada i aïllada, reviu el seu passat i el seu futur (sí, tal com sona) i va repartint històries addictives que tu has d'anar sargint. L'autoanomenada mare de la poesia mexicana narra les seves vivències de feines variades als matins i vida bohèmia de nit, acompanyada de poetes i artistes.

És el meu primer Bolaño. M'havien dit que és un autor difícil de llegir, però crec que aquest és dels llibres més assequibles. De fet, la lectura és molt àgil, és pot llegir en poques tirades i passa molt bé. Però alhora, si un ho vol, es pot llegir a poc a poc i assaborir-ne la poesia, a més de buscar les desenes i desenes de referències que surten constantment (si no us agrada buscar referències, no patiu, es llegeix igual de bé).

M'ha al·lucinat molt la manera d'escriure de l'autor. Entres de ple al cap de la protagonista i quedes arrossegat per l'allau de coses que hi té, un llenguatge poètic i màgic, però alhora viu i directe. Pel que fa a la trama, tot i que em divertien les històries, no acabava d'entendre cap a on anava la cosa. Fins que a les darreres pàgines Bolaño hi posa la cola que ho enganxa tot i la novel·la queda ben enquadrada. I quin senyor final: pell de gallina i relectura obligatòria.