Scan barcode
A review by so_pallares
La frantumaglia by Elena Ferrante
challenging
informative
inspiring
reflective
5.0
En alguns moments màgics, quan llegeixo sento que una mà surt de les pàgines que tinc al davant i m'agafa per dins, apretant fort. No em deixa anar, acabo submergida en el món de ficció que desplega davant els meus ulls, sento amb intensitat i no vull tornar a la realitat fins que he arribat al final de la història, quan torno a la meva pell em costa trobar peu de nou, tornar a ser jo, només jo, sense aquelles veus que dins meu em transporten a altres realitats.
Quan visc aquestes sensacions devastadores (ben poques vegades, i com més gran em faig, més em costa que em passi...) i mentre estic en aquell impàs entre la ficció i la meva realitat, sento una crida dins meu que em diu: "tant de bo jo fos capaç de fer aquesta màgia" i començo a esboçar històries propies dins la meva ment, històries que mai aconsegueixo posar en paraules.
Amb l'Elena Ferrante em passa, les seves històries m'atrapen, m'ofeguen, m'obsessionen... Amb La frantumaglia he mirat darrere el teló, com escriu, quins temes l'influeixen i què s'amaga rere allò que, en aparença sembla tant senzill però que és el fruit d'anys de feina, de furgar en el subconscient traient suc a les pròpies experiències i donar-li forma amb valor literari. Per primera vegada, un llibre de no-ficció m'ha fet sentir com dins d'una novel·la: apassionada i inmersa. Només et recomanaria La frantumaglia si has llegit, com a mínim, les tres primeres novel·les que va publicar, "bonus points" si has llegit també la tetralogia de L'amiga genial ja que es desgranen un per un els temes i obsessions que construeixen l'eix sobre els que es fonamenten els seus relats. Parla de literatura, escriptura, feminisme, psicoanàlisi, imaginari personal, llegua / orígens... i un munt de temes més que m'apassionen i que em fan venir ganes de ser jo també capaç de copsar la realitat com ho fa ella, d'escriure amb tanta veritat i tanta força.
La frantumaglia m'ha fet estimar, encara més si era possible, a la meva adorada Elena Ferrante, sigui qui sigui la persona que s'amaga rere el sobrenom.
Quan visc aquestes sensacions devastadores (ben poques vegades, i com més gran em faig, més em costa que em passi...) i mentre estic en aquell impàs entre la ficció i la meva realitat, sento una crida dins meu que em diu: "tant de bo jo fos capaç de fer aquesta màgia" i començo a esboçar històries propies dins la meva ment, històries que mai aconsegueixo posar en paraules.
Amb l'Elena Ferrante em passa, les seves històries m'atrapen, m'ofeguen, m'obsessionen... Amb La frantumaglia he mirat darrere el teló, com escriu, quins temes l'influeixen i què s'amaga rere allò que, en aparença sembla tant senzill però que és el fruit d'anys de feina, de furgar en el subconscient traient suc a les pròpies experiències i donar-li forma amb valor literari. Per primera vegada, un llibre de no-ficció m'ha fet sentir com dins d'una novel·la: apassionada i inmersa. Només et recomanaria La frantumaglia si has llegit, com a mínim, les tres primeres novel·les que va publicar, "bonus points" si has llegit també la tetralogia de L'amiga genial ja que es desgranen un per un els temes i obsessions que construeixen l'eix sobre els que es fonamenten els seus relats. Parla de literatura, escriptura, feminisme, psicoanàlisi, imaginari personal, llegua / orígens... i un munt de temes més que m'apassionen i que em fan venir ganes de ser jo també capaç de copsar la realitat com ho fa ella, d'escriure amb tanta veritat i tanta força.
La frantumaglia m'ha fet estimar, encara més si era possible, a la meva adorada Elena Ferrante, sigui qui sigui la persona que s'amaga rere el sobrenom.