Scan barcode
A review by bertacreus
L'onada a la ment by Ursula K. Le Guin
4.0
Aquest llibre és un recull d'articles i assaigs d'Ursula K. Le Guin. Tot i que es divideix en seccions, hi ha temàtiques que es repeteixen al llarg de tot el recull: el ritme i la sonoritat de la paraula escrita, el procés creatiu o el paper de la dona en l'àmbit literari. També hi trobareu assaigs sobre la bellesa i la vellesa, crítiques polítiques i socials, i trencament de prejudicis, entre altres.
Le Guin té una manera d'explicar les coses tan senzilla en la forma però tan complexa en el contingut que, sense adonar-te'n, et fa entrar per viaranys profundíssims. No té pels a la llengua, assenyala sense miraments, però alhora també és crítica amb els seus jos passats. En aquest llibre, veurem fins a quin punt la literatura l'obsessionava; fins i tot hi trobareu anàlisis que va fer ella pel seu compte (per exemple, dels premis literaris guanyats per homes i dones vs. nombre de llibres publicats segons gènere, o càlculs de síl·labes de grans obres mestres per buscar patrons rítmics).
M'ha agradat molt la seva defensa aferrissada i racional de la dona escriptora i del camí que encara queda per batallar, així com la seva obsessió malaltissa pel ritme, perquè la comparteixo absolutament (i m'ha ajudat a entendre per què de vegades m'enamoro tant d'alguns llibres). En destacaria subjectivament el fet que sabés posar en paraules coses/sensacions/accions que a mi em costa horrors d'explicar sobre com funciona el cap quan escrius. És un llibre que m'ha plantat llavors.
Com a contrapartida, només puc dir que algun article concret el vaig acabar llegint de passada perquè em semblava poc interessant (pels meus gustos). Però precisament la gràcia és poder llegir el recull com més us plagui. Crec que he comès un error, i és el de llegir-lo tot seguit. Si el comencés ara, el combinaria amb altres lectures, perquè hi ha molta cosa per rumiar.
Le Guin té una manera d'explicar les coses tan senzilla en la forma però tan complexa en el contingut que, sense adonar-te'n, et fa entrar per viaranys profundíssims. No té pels a la llengua, assenyala sense miraments, però alhora també és crítica amb els seus jos passats. En aquest llibre, veurem fins a quin punt la literatura l'obsessionava; fins i tot hi trobareu anàlisis que va fer ella pel seu compte (per exemple, dels premis literaris guanyats per homes i dones vs. nombre de llibres publicats segons gènere, o càlculs de síl·labes de grans obres mestres per buscar patrons rítmics).
M'ha agradat molt la seva defensa aferrissada i racional de la dona escriptora i del camí que encara queda per batallar, així com la seva obsessió malaltissa pel ritme, perquè la comparteixo absolutament (i m'ha ajudat a entendre per què de vegades m'enamoro tant d'alguns llibres). En destacaria subjectivament el fet que sabés posar en paraules coses/sensacions/accions que a mi em costa horrors d'explicar sobre com funciona el cap quan escrius. És un llibre que m'ha plantat llavors.
Com a contrapartida, només puc dir que algun article concret el vaig acabar llegint de passada perquè em semblava poc interessant (pels meus gustos). Però precisament la gràcia és poder llegir el recull com més us plagui. Crec que he comès un error, i és el de llegir-lo tot seguit. Si el comencés ara, el combinaria amb altres lectures, perquè hi ha molta cosa per rumiar.