Scan barcode
A review by toniherrero
El darrer any de la infantesa by Ichiyō Higuchi
emotional
reflective
medium-paced
4.0
La coberta em feia vaticinar el pitjor, però la veritat és que m'he endut una gran sorpresa amb aquest llibre. Tot i alguns titubeigs pel que fa a la traducció al principi del text, he acabat entrant en la història, que ens parla d'un grup de nois que estan a punt de deixar enrere la infantesa.
Dividits en dues colles rivals d'un mateix barri, un grup d'adolescents viu els últims dies de llibertat abans de veure's abocats al destí que els té preparats l'edat adulta. Ja sigui per la seva formació, llinatge o posició social, els nois i la noia han de deixar enrere la llibertat i la innocència infantils i prendre consciència que en el futur hauran de seguir els passos que li han estat marcats com a persones adultes.
Això queda ben palès en el cas de la Midori, potser el personatge més lluminós i ben definit de tots ells, una noieta que amb la menarquia rep una plantofada de realitat en albirar quin rol li espera. Ella encarna perfectament l'essència de la nostàlgia per un temps passat, un temps que en aquestes edats sembla que voli, de la mateixa manera que els sentiments es gronxen d'un extrem a l'altre moguts per l'efervescència juvenil. Cal remarcar que l'autora va morir ben jove, amb tan sols vint-i-quatre anys, i que això impregna tot el text d'una urgència vital encisadora.
El text, en definitiva, m'ha encantat. També he trobat enriquidor l'epíleg de la mateixa traductora, la Mercè Altimir. Com a punts negatius, sens dubte un altre disseny de coberta i una correcció més a fons farien molt més atractiu el llibre a possibles lectors futurs, però no per això el deixaré de recomanar.
Dividits en dues colles rivals d'un mateix barri, un grup d'adolescents viu els últims dies de llibertat abans de veure's abocats al destí que els té preparats l'edat adulta. Ja sigui per la seva formació, llinatge o posició social, els nois i la noia han de deixar enrere la llibertat i la innocència infantils i prendre consciència que en el futur hauran de seguir els passos que li han estat marcats com a persones adultes.
Això queda ben palès en el cas de la Midori, potser el personatge més lluminós i ben definit de tots ells, una noieta que amb la menarquia rep una plantofada de realitat en albirar quin rol li espera. Ella encarna perfectament l'essència de la nostàlgia per un temps passat, un temps que en aquestes edats sembla que voli, de la mateixa manera que els sentiments es gronxen d'un extrem a l'altre moguts per l'efervescència juvenil. Cal remarcar que l'autora va morir ben jove, amb tan sols vint-i-quatre anys, i que això impregna tot el text d'una urgència vital encisadora.
El text, en definitiva, m'ha encantat. També he trobat enriquidor l'epíleg de la mateixa traductora, la Mercè Altimir. Com a punts negatius, sens dubte un altre disseny de coberta i una correcció més a fons farien molt més atractiu el llibre a possibles lectors futurs, però no per això el deixaré de recomanar.