Scan barcode
toniherrero's review against another edition
emotional
reflective
medium-paced
4.0
La coberta em feia vaticinar el pitjor, però la veritat és que m'he endut una gran sorpresa amb aquest llibre. Tot i alguns titubeigs pel que fa a la traducció al principi del text, he acabat entrant en la història, que ens parla d'un grup de nois que estan a punt de deixar enrere la infantesa.
Dividits en dues colles rivals d'un mateix barri, un grup d'adolescents viu els últims dies de llibertat abans de veure's abocats al destí que els té preparats l'edat adulta. Ja sigui per la seva formació, llinatge o posició social, els nois i la noia han de deixar enrere la llibertat i la innocència infantils i prendre consciència que en el futur hauran de seguir els passos que li han estat marcats com a persones adultes.
Això queda ben palès en el cas de la Midori, potser el personatge més lluminós i ben definit de tots ells, una noieta que amb la menarquia rep una plantofada de realitat en albirar quin rol li espera. Ella encarna perfectament l'essència de la nostàlgia per un temps passat, un temps que en aquestes edats sembla que voli, de la mateixa manera que els sentiments es gronxen d'un extrem a l'altre moguts per l'efervescència juvenil. Cal remarcar que l'autora va morir ben jove, amb tan sols vint-i-quatre anys, i que això impregna tot el text d'una urgència vital encisadora.
El text, en definitiva, m'ha encantat. També he trobat enriquidor l'epíleg de la mateixa traductora, la Mercè Altimir. Com a punts negatius, sens dubte un altre disseny de coberta i una correcció més a fons farien molt més atractiu el llibre a possibles lectors futurs, però no per això el deixaré de recomanar.
Dividits en dues colles rivals d'un mateix barri, un grup d'adolescents viu els últims dies de llibertat abans de veure's abocats al destí que els té preparats l'edat adulta. Ja sigui per la seva formació, llinatge o posició social, els nois i la noia han de deixar enrere la llibertat i la innocència infantils i prendre consciència que en el futur hauran de seguir els passos que li han estat marcats com a persones adultes.
Això queda ben palès en el cas de la Midori, potser el personatge més lluminós i ben definit de tots ells, una noieta que amb la menarquia rep una plantofada de realitat en albirar quin rol li espera. Ella encarna perfectament l'essència de la nostàlgia per un temps passat, un temps que en aquestes edats sembla que voli, de la mateixa manera que els sentiments es gronxen d'un extrem a l'altre moguts per l'efervescència juvenil. Cal remarcar que l'autora va morir ben jove, amb tan sols vint-i-quatre anys, i que això impregna tot el text d'una urgència vital encisadora.
El text, en definitiva, m'ha encantat. També he trobat enriquidor l'epíleg de la mateixa traductora, la Mercè Altimir. Com a punts negatius, sens dubte un altre disseny de coberta i una correcció més a fons farien molt més atractiu el llibre a possibles lectors futurs, però no per això el deixaré de recomanar.
kuma_95's review
3.0
Esta molt ben escrit. Es una historia curta molt descriptiva, pero et deixa una mica fred. Vols alguna cosa més, en relació amb els protagonistes.
El millor és poder veure com vivien en aquella època i les seves costums. Sobretot amb la protagonista com viu i que sent, al ser la seva germana gran una Oiran (prostituta). Com ho encaixa i com ho viu.
El millor és poder veure com vivien en aquella època i les seves costums. Sobretot amb la protagonista com viu i que sent, al ser la seva germana gran una Oiran (prostituta). Com ho encaixa i com ho viu.
mrcasals's review
5.0
Un bonic coming-of-age ambientat a Yoshiwara, un barri de prostitució. Seguim la història de tres nois i una noia. La germana de la noia és una prostituta, i de fet a l'edició de l'editorial Lapislàtzuli hi ha un pròleg on s'explica la diferència entre una geisha i una prostituta.
L'autora, Ichiyō Higuchi (1872-1896), és la primera escriptora dona professional al Japó. Tot i morir amb 24 anys de tuberculosi, se la considera una figura clau de la literatura japonesa. Va començar a publicar amb 22 anys. Sembla ser que el 1889 va morir el seu pare (que havia aconseguit estatus de samurai) de tuberculosi i ella es va decidir a escriure per ajudar a l'economia familiar. El 1893 van haver de marxar de la seva casa de classe mitja i van anar a un barri de classe baixa, a 5 minuts a peu del barri vermell de Yoshiwara. Això li va proporcionar material per escriure A veure qui és més alt i d'altres històries. Es considera A veure qui és més alt una de les seves millors obres.
Pel què fa a l'estil m'ha recordat a [b:El río de las luciérnagas|26875823|El río de las luciérnagas|Teru Miyamoto|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1444147855l/26875823._SY75_.jpg|1327570] de Teru Miyamoto (molt recomanable!), també una mica per la temàtica. Una mica coming-of-age, una mica de quotidianeïtat de temps passats.
L'edició de Lapislàtzuli conté unes imatges que, si bé algunes estan una mica pixelades, ajuden a donar context a l'obra.
Ganes de llegir-ne més coses!!
L'autora, Ichiyō Higuchi (1872-1896), és la primera escriptora dona professional al Japó. Tot i morir amb 24 anys de tuberculosi, se la considera una figura clau de la literatura japonesa. Va començar a publicar amb 22 anys. Sembla ser que el 1889 va morir el seu pare (que havia aconseguit estatus de samurai) de tuberculosi i ella es va decidir a escriure per ajudar a l'economia familiar. El 1893 van haver de marxar de la seva casa de classe mitja i van anar a un barri de classe baixa, a 5 minuts a peu del barri vermell de Yoshiwara. Això li va proporcionar material per escriure A veure qui és més alt i d'altres històries. Es considera A veure qui és més alt una de les seves millors obres.
Pel què fa a l'estil m'ha recordat a [b:El río de las luciérnagas|26875823|El río de las luciérnagas|Teru Miyamoto|https://i.gr-assets.com/images/S/compressed.photo.goodreads.com/books/1444147855l/26875823._SY75_.jpg|1327570] de Teru Miyamoto (molt recomanable!), també una mica per la temàtica. Una mica coming-of-age, una mica de quotidianeïtat de temps passats.
L'edició de Lapislàtzuli conté unes imatges que, si bé algunes estan una mica pixelades, ajuden a donar context a l'obra.
Ganes de llegir-ne més coses!!