You need to sign in or sign up before continuing.
Take a photo of a barcode or cover
3.71 AVERAGE
3.71 AVERAGE
Wanneer Bodie terugkeert naar de kostschool waar ze als puber gezeten heeft om les te geven over podcasts maken, deelt ze een lijst met de leerlingen met mogelijke onderwerpen. Ze kan zichzelf niet tegenhouden om ook de dood van haar ex-kamergenote Thalia Keith op de lijst te zetten. Er zit een man voor in de gevangenis, maar is dat ook de juiste?
Continu twijfelt Bodie aan haar eigen intenties, zeker wanneer de leerlingen er steeds intensiever bij betrokken raken, maar tegelijkertijd voelt ze dat er meer te vertellen is dan het zeer summiere en waarschijnlijk bevooroordeelde onderzoek dat de politie destijds heeft gedaan.
Wat volgt is een heel gedegen werk van Makkai waarin ze diverse actuele onderwerpen aan de kaak stelt; #metoo, grensoverschrijdend gedrag, genderongelijkheid, moord in de relationele sfeer, racisme bij politieonderzoek en in het algemeen, reacties op trauma..
Zonder haar hoofdpersonage te sparen, schrijft ze een betoog in romanvorm dat ijzersterk in elkaar zit. Het is niet altijd de makkelijkst te lezen schrijfstijl, maar toch weet Makkai je absoluut aan haar werk te binden.
Ze maakt haar personages menselijk; waarbij ik niet kan ontkennen dat ik me daardoor bij vlagen ook aan hen geërgerd heb. Toch raak je steeds meer verbonden met de karakters. Zeker vanaf het moment dat je eenmaal in de gaten hebt tegen wie Bodie zich in het boek continu richt.
Ook de manier waarop Makkai recht voor zijn raap en in de kern haar boodschap weet te verwoorden, heeft me meermaals getroffen. Bijvoorbeeld:
"Ik vond het vreselijk dat ik aan mezelf lag te denken in plaats van Sheila's verdriet volledig in me op te nemen, maar hoewel iedereen met een hart het op dat moment had voelen breken, brak mijn hart langs de bekende breuklijntjes, zo zat het." (P104)
Continu twijfelt Bodie aan haar eigen intenties, zeker wanneer de leerlingen er steeds intensiever bij betrokken raken, maar tegelijkertijd voelt ze dat er meer te vertellen is dan het zeer summiere en waarschijnlijk bevooroordeelde onderzoek dat de politie destijds heeft gedaan.
Wat volgt is een heel gedegen werk van Makkai waarin ze diverse actuele onderwerpen aan de kaak stelt; #metoo, grensoverschrijdend gedrag, genderongelijkheid, moord in de relationele sfeer, racisme bij politieonderzoek en in het algemeen, reacties op trauma..
Zonder haar hoofdpersonage te sparen, schrijft ze een betoog in romanvorm dat ijzersterk in elkaar zit. Het is niet altijd de makkelijkst te lezen schrijfstijl, maar toch weet Makkai je absoluut aan haar werk te binden.
Ze maakt haar personages menselijk; waarbij ik niet kan ontkennen dat ik me daardoor bij vlagen ook aan hen geërgerd heb. Toch raak je steeds meer verbonden met de karakters. Zeker vanaf het moment dat je eenmaal in de gaten hebt tegen wie Bodie zich in het boek continu richt.
Ook de manier waarop Makkai recht voor zijn raap en in de kern haar boodschap weet te verwoorden, heeft me meermaals getroffen. Bijvoorbeeld:
"Ik vond het vreselijk dat ik aan mezelf lag te denken in plaats van Sheila's verdriet volledig in me op te nemen, maar hoewel iedereen met een hart het op dat moment had voelen breken, brak mijn hart langs de bekende breuklijntjes, zo zat het." (P104)
my only complaint is that the ending felt unresolved
3.5 stars. I listened to it and mostly enjoyed it, but the plot didn’t feel as tight at the end and it dragged on a bit.
dark
mysterious
sad
tense
slow-paced
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Complicated
Loveable characters:
No
Diverse cast of characters:
Yes
Flaws of characters a main focus:
Yes
mysterious
reflective
tense
medium-paced
Plot or Character Driven:
A mix
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
Complicated
Diverse cast of characters:
Yes
Flaws of characters a main focus:
Yes
dark
emotional
mysterious
reflective
sad
Initially I struggled with the teens at boarding school , drugs, drinking, and sex with adults. I recognize this is some people’s lived experience, but it kept giving, « college » not high school. As the book continued I was more intrigued and appreciated the last 3rd of the book the most.
reflective
sad
slow-paced
Plot or Character Driven:
Plot
Strong character development:
Complicated
Loveable characters:
No
challenging
dark
emotional
hopeful
sad
tense
medium-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
Complicated
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Yes
This book is very well written and well narrated, all the characters feel very real, and there was genuinely so much I enjoyed about this book! I don't know if its necessarily the ground and genre breaking novel that reviews have heralded it as, but I never once considered DNFing and I was always hooked into the plot. Lots of themes and literary devices at work here that sometimes felt a bit heavy-handed but are overall very well deployed.
I have a lot of respect for Makkai and I thought the novel was....competent, but extremely lacking. Going over and over and over the details of the case could have worked if a) it was presented as more of a dizzying, zeitgeisty obsession (as it often is IRL) or b) the case itself was more interesting/the book leaned more into being a whodunnit. Instead it felt like the case was a vehicle for exposing and criticizing other societal ills, all of which felt examined only to the surface level. I liked the device of the occasional "there was the guy who got away with x because of y" chapter, but it didnt feel like it earnestly possessed the storyline so fell short.
Vaig començar a llegir aquest llibre amb cert escepticisme, ja que no tinc un gran interès en els podcasts (la Bodie, la protagonista de la novela, n'és productora) ni en retorns a un passat adolescent traumàtic. A més, la necessària lectura en clau #MeToo em feia por que eclipsés un argument sense substància.
Durant els primers capítols em va costar avançar, segurament a causa que s'han de presentar tots els personatges i el context, tant en el present com vint anys enrere. Com en una sèrie o podcast de true-crime, s'alternen els flaixbacks amb els problemes i intriges del present, a més d'establir-se paral·lelismes entre la víctima i la Bodie adolescent. Malgrat que van compartir habitació durant un curs, a priori es podria dir que són perfectes desconegudes: el clàssic contrast entre una noia popular i una que només vol passar desaparcebuda. Però res és blanc ni negre.
A mesura que avança la trama, es van descobrint detalls que en el seu dia van passar desapercebuts i que semblen defensar tesi que qui van declarar culpable potser no ho és, accentuat pel to acusador (alterna l'ús de la primera persona amb la segona persona, ja que va dirigit a algú molt concret). També sorgeixen incoherències en la Bodie, ja que ser feminista no és gens fàcil, i menys si es té Twitter. Segurament aquest és un dels encerts de la novela, presentar els dilemes als quals es pot enfrontar qualsevol feminista, així com, ja cap al final, justificar per què cal tornar deu, vint, trenta anys després a un cas no resolt o amb defectes de forma.
He trobat a faltar una mica més de rellevància de protagonistes secundaris: es centra molt en els alumnes, però gens en la direcció de l'escola ni en la policia, que van tenir un paper important a l'hora d'enviar a la presó una persona que no tenia una relació estreta amb la víctima. D'altra banda, el llenguatge és molt actual, fins i tot té un punt d'adolescent, encara que la Bodie ja té uns 40 anys quan "escriu" el llibre. Això fa que, evidentment, la traducció en certs moments tingui un punt d'inverosímil, tot i que estic conveçut que no és pas culpa del traductor.
Amb tot, no és un whodunit gaire complex, però sí que fa reflexionar i està escrit des d'una perspectiva pràcticament inexistent anys enrere. Recomanable per novela d'estiu, sempre que les més de 500 pàgines no siguin un problema.
Durant els primers capítols em va costar avançar, segurament a causa que s'han de presentar tots els personatges i el context, tant en el present com vint anys enrere. Com en una sèrie o podcast de true-crime, s'alternen els flaixbacks amb els problemes i intriges del present, a més d'establir-se paral·lelismes entre la víctima i la Bodie adolescent. Malgrat que van compartir habitació durant un curs, a priori es podria dir que són perfectes desconegudes: el clàssic contrast entre una noia popular i una que només vol passar desaparcebuda. Però res és blanc ni negre.
A mesura que avança la trama, es van descobrint detalls que en el seu dia van passar desapercebuts i que semblen defensar tesi que qui van declarar culpable potser no ho és, accentuat pel to acusador (alterna l'ús de la primera persona amb la segona persona, ja que va dirigit a algú molt concret). També sorgeixen incoherències en la Bodie, ja que ser feminista no és gens fàcil, i menys si es té Twitter. Segurament aquest és un dels encerts de la novela, presentar els dilemes als quals es pot enfrontar qualsevol feminista, així com, ja cap al final, justificar per què cal tornar deu, vint, trenta anys després a un cas no resolt o amb defectes de forma.
He trobat a faltar una mica més de rellevància de protagonistes secundaris: es centra molt en els alumnes, però gens en la direcció de l'escola ni en la policia, que van tenir un paper important a l'hora d'enviar a la presó una persona que no tenia una relació estreta amb la víctima. D'altra banda, el llenguatge és molt actual, fins i tot té un punt d'adolescent, encara que la Bodie ja té uns 40 anys quan "escriu" el llibre. Això fa que, evidentment, la traducció en certs moments tingui un punt d'inverosímil, tot i que estic conveçut que no és pas culpa del traductor.
Amb tot, no és un whodunit gaire complex, però sí que fa reflexionar i està escrit des d'una perspectiva pràcticament inexistent anys enrere. Recomanable per novela d'estiu, sempre que les més de 500 pàgines no siguin un problema.