Scan barcode
hiboudark's review against another edition
3.0
Lent. Treeees lent. Mais ça reste un monument de la littérature et un beau roman.
nunuseli's review against another edition
5.0
Hi ha llibres, com 'El roig i el negre', que sembla que van ser escrits ahir. T'atrapen des del principi i, tot i tenir 797 pàgines, els devores amb pocs dies i encara lamentes que s'hagi acabat tan aviat. Costa de creure que un escriptor francès de la primera meitat del segle XIX, sigui capaç d'escriure amb un estil tan directe, senzill i essencial. Costa de creure que Stendhal ja sabés perfectament que a la hora d'escriure bé les floritures sobren, i l'important és descriure amb els mínims circumloquis però amb tot detall l'evolució dels personatges. 'El roig i el negre' és un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir com a mínim una vegada a la vida.
El protagonista del llibre és Julien Sorel, un noi d'origen humil i amb un pare i uns germans que el maltracten com a única família. Amb aquestes circumstàncies és fàcil entendre perquè està tan encegat per l'ambició. Per ell, ambició és venjança, és demostrar que és més digne que tot els que l'envolten. Admira amb devoció Napoleó i voldria ser un militar com ell que ascendeix del no-res i guanya reconeixement a mesura que va guanyant batalles. Però aviat s'adona que en la seva actualitat qui ascendeix realment són els clergues i decideix instruir-se amb el capellà del poble, tot i no tenir ni mica de vocació.
'El roig i el negre' es divideix en dues parts. La primera passa a províncies i narra com Julien comença a treballar com a preceptor dels fills de l'alcalde del poble i decideix seduir la seva esposa. La segona part passa a París i narra com treballa com a secretari del marquès de la Mole i la relació amorosa que manté amb Mathilde, la seva filla. Això, permet a Stendhal ridiculitzar i criticar tant la vida a París com la vida a províncies, evidenciant la hipocresia que hi ha en totes dues.
Stendhal devia ser un escriptor extremament intel·ligent, perquè no deixa mai d'adoptar un posat distant com a narrador, a vegades fins i tot irònic (amb la qual cosa fins i tot un parell de vegades es permet adreçar-se directament al lector). Així, presenta les situacions i els personatges amb tot el seu ridícul. I és que Julien Sorel és un personatge extremament ridícul; la seva ambició i les convencions socials, que ha interioritzat fins al punt que les ha convertit en un deure íntim, el porten a fer accions d'allò més absurdes com, per exemple, seduir la dona de l'alcalde, perquè creu que aquest és el seu deure, tot i que en realitat no n'està ni enamorat (¿què pensaria la gent d'ell si no ho fes?).
Tot i això, Julien és un persoatge enormement complex, amb una evolució ben marcada, i acaba essent un personatge totalment real, així com també sobretot l'orgullosa i malcriada Mathilde. L'obra s'acaba i ens deixa una visió ben desencantada de la societat: tothom es deixa guiar sempre per les convencions i la hipocresia, ni tan sols al final Julien pot ser sincer amb ell mateix i acaba fent fins al final el que creu que eseperen d'ell.
El protagonista del llibre és Julien Sorel, un noi d'origen humil i amb un pare i uns germans que el maltracten com a única família. Amb aquestes circumstàncies és fàcil entendre perquè està tan encegat per l'ambició. Per ell, ambició és venjança, és demostrar que és més digne que tot els que l'envolten. Admira amb devoció Napoleó i voldria ser un militar com ell que ascendeix del no-res i guanya reconeixement a mesura que va guanyant batalles. Però aviat s'adona que en la seva actualitat qui ascendeix realment són els clergues i decideix instruir-se amb el capellà del poble, tot i no tenir ni mica de vocació.
'El roig i el negre' es divideix en dues parts. La primera passa a províncies i narra com Julien comença a treballar com a preceptor dels fills de l'alcalde del poble i decideix seduir la seva esposa. La segona part passa a París i narra com treballa com a secretari del marquès de la Mole i la relació amorosa que manté amb Mathilde, la seva filla. Això, permet a Stendhal ridiculitzar i criticar tant la vida a París com la vida a províncies, evidenciant la hipocresia que hi ha en totes dues.
Stendhal devia ser un escriptor extremament intel·ligent, perquè no deixa mai d'adoptar un posat distant com a narrador, a vegades fins i tot irònic (amb la qual cosa fins i tot un parell de vegades es permet adreçar-se directament al lector). Així, presenta les situacions i els personatges amb tot el seu ridícul. I és que Julien Sorel és un personatge extremament ridícul; la seva ambició i les convencions socials, que ha interioritzat fins al punt que les ha convertit en un deure íntim, el porten a fer accions d'allò més absurdes com, per exemple, seduir la dona de l'alcalde, perquè creu que aquest és el seu deure, tot i que en realitat no n'està ni enamorat (¿què pensaria la gent d'ell si no ho fes?).
Tot i això, Julien és un persoatge enormement complex, amb una evolució ben marcada, i acaba essent un personatge totalment real, així com també sobretot l'orgullosa i malcriada Mathilde. L'obra s'acaba i ens deixa una visió ben desencantada de la societat: tothom es deixa guiar sempre per les convencions i la hipocresia, ni tan sols al final Julien pot ser sincer amb ell mateix i acaba fent fins al final el que creu que eseperen d'ell.
icecubecat's review against another edition
5.0
A book like no other and one that will leave a mark on me forever.
Stendhal's masterfully written work follows the rise and fall of a young down-and-out blessed with intelligence and beauty as he tries to rise in a society that looks down on him.
Julien is filled with all the vice, love, ambition and high ideas of a young man but is met with a jaded world where hypocrisy reigns and a man like him is despised.
To avoid this scorn to advance his lot he has to put on many guises which in part engulf his identity and the line between performance and his true feelings blur.
Stendhal explores this complex blurring through his psychological mastery as he delves into the explicit and hidden motives of his characters by way of their interaction with the world around them.
The book is just as meaningful today as when it was written, many of the problems plaguing French society Stendhal explores are relevant today; boredom, jealousy, greed and jadedness. That's what makes this work so charming, as Julien comes to loggerheads with this world sharing so many problems with our own you can't help but feel drawn to his character like so many other of the characters, also exhausted by their society.
In doing so you sympathise with him through his faults and his downfall despite his actions.
That is Stendhal's great skill, to make you question a broken society and those like Julien who seek to change it by any means necessary.
Stendhal's masterfully written work follows the rise and fall of a young down-and-out blessed with intelligence and beauty as he tries to rise in a society that looks down on him.
Julien is filled with all the vice, love, ambition and high ideas of a young man but is met with a jaded world where hypocrisy reigns and a man like him is despised.
To avoid this scorn to advance his lot he has to put on many guises which in part engulf his identity and the line between performance and his true feelings blur.
Stendhal explores this complex blurring through his psychological mastery as he delves into the explicit and hidden motives of his characters by way of their interaction with the world around them.
The book is just as meaningful today as when it was written, many of the problems plaguing French society Stendhal explores are relevant today; boredom, jealousy, greed and jadedness. That's what makes this work so charming, as Julien comes to loggerheads with this world sharing so many problems with our own you can't help but feel drawn to his character like so many other of the characters, also exhausted by their society.
In doing so you sympathise with him through his faults and his downfall despite his actions.
That is Stendhal's great skill, to make you question a broken society and those like Julien who seek to change it by any means necessary.
socorrobaptista's review against another edition
3.0
Considerado a obra prima de Stendhal, devo confessar que não me impressionou. Mas não deixa de ser interessante.
reggiewoods's review against another edition
adventurous
dark
emotional
sad
tense
slow-paced
- Plot- or character-driven? Character
- Strong character development? Yes
- Loveable characters? No
- Diverse cast of characters? No
- Flaws of characters a main focus? Yes
2.5
Stendhal’s novel was supposedly the first to narrate a character’s thoughts and motivations, as opposed to sticking with action and dialogue, earning the moniker “father of the psychological novel.” Mostly what this insight reveals is that the main character, Julien Sorel, is kind of an awful person. The son of a carpenter, Julien is inspired by Napoleon to climb the ranks of society, but he does his climbing through the church and seducing titled women. Unlike the earlier masterpiece Les Liasions Dangereuses, Julien is neither charming nor cunning, simply good looking and lucky. Ultimately, this book introduced a lot of interesting things into the literary world, but all of which have been outdone by other works in my opinion. I didn’t like Julien, and the other characters lacked much depth for true investment, and it was more melodramatic than I care for. Stick instead with Vanity Fair, unless your just really into this type story.
janet41's review against another edition
5.0
Seré breve: aun con todo lo que es y hace en toda la novela, AMO A JULIEN SOREL.
octanexit's review against another edition
emotional
reflective
sad
slow-paced
- Plot- or character-driven? Character
- Strong character development? Yes
- Loveable characters? It's complicated
- Diverse cast of characters? Yes
- Flaws of characters a main focus? Yes
4.0
anna_pardo's review against another edition
3.0
L'acabo amb una sensació d'alliberament enorme, perquè cap a la meitat vaig pensar que no podria ni acabar-lo...
Dit això, és un llibre que mereix un 10 en estil i escriptura, Stendhal em sembla un geni en aquest aspecte, i li reconec la crítica mordaç a la societat francesa del XIX i el seu sentit del humor i el cinisme. Ara, m'esperava un llibre completament diferent: més polític, més filosòfic. No un "enredo" de faldilles fulletinesc! I amb uns protagonistes que m'han costat molt d'empassar i entendre. A més, trobo que no és una lectura accessible a tothom, o almenys, no pels que no tenim tants coneixements d'història.
Tot i així l'he acabat, he gaudit molt comentant-lo en grup i, tot i que no entengui del tot per què és un clàssic tan reconegut, m'alegro d'haver conegut a Stendhal.
Dit això, és un llibre que mereix un 10 en estil i escriptura, Stendhal em sembla un geni en aquest aspecte, i li reconec la crítica mordaç a la societat francesa del XIX i el seu sentit del humor i el cinisme. Ara, m'esperava un llibre completament diferent: més polític, més filosòfic. No un "enredo" de faldilles fulletinesc! I amb uns protagonistes que m'han costat molt d'empassar i entendre. A més, trobo que no és una lectura accessible a tothom, o almenys, no pels que no tenim tants coneixements d'història.
Tot i així l'he acabat, he gaudit molt comentant-lo en grup i, tot i que no entengui del tot per què és un clàssic tan reconegut, m'alegro d'haver conegut a Stendhal.
awilderm23's review against another edition
2.0
‘Thinking produces suffering.’
‘Sitting as he was, at the side of a woman he loved.’
‘There is only one thing I fear and that is the moment which i will be alone after you have left.’
‘Remorse is the only pang which this sublime soul is afraid of.’
‘The idea that tyrants find most useful is the idea of god.’
‘I renounce the exercise of my reason, be my master.’
‘He was so completely overcome by love and unhappiness as to be to the point of falling at her feet and crying pity i am so overcome with unhappiness and love i fall at your feet.’
the enemy makes a false move, i will reply by coldness and virtue
benton on the eve of his death would say in his loud voice, it is singular but you cannot conjugate the verb guillotine in all its tenses. of course you can say i shall be guillitined but you don’t say i have been guillitined. why not, went on julien, if there is another life
the very minute i see you all my duties disappear, i have nothing but love for you dear, or rather the word love is too weak. i feel for you what i ought only to feel for god
‘Sitting as he was, at the side of a woman he loved.’
‘There is only one thing I fear and that is the moment which i will be alone after you have left.’
‘Remorse is the only pang which this sublime soul is afraid of.’
‘The idea that tyrants find most useful is the idea of god.’
‘I renounce the exercise of my reason, be my master.’
‘He was so completely overcome by love and unhappiness as to be to the point of falling at her feet and crying pity i am so overcome with unhappiness and love i fall at your feet.’
the enemy makes a false move, i will reply by coldness and virtue
benton on the eve of his death would say in his loud voice, it is singular but you cannot conjugate the verb guillotine in all its tenses. of course you can say i shall be guillitined but you don’t say i have been guillitined. why not, went on julien, if there is another life
the very minute i see you all my duties disappear, i have nothing but love for you dear, or rather the word love is too weak. i feel for you what i ought only to feel for god