Take a photo of a barcode or cover
3.55 AVERAGE
3.55 AVERAGE
wanted to immediately reread after finishing. missed quite a bit of the flavor w/ it being in very colloquial colombian spanish but a really funny and engrossing reading. went full joyce mode in the last 30 pages
Un libro con una narrativa atrapante, lleno de descripciones, personajes y sucesos muy únicos. Nunca antes había leído un libro escrito de esta forma. Completamente recomendado.
4.5 de 5.
4.5 de 5.
dark
funny
fast-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
No
Loveable characters:
No
Diverse cast of characters:
Complicated
Flaws of characters a main focus:
No
This book is genius. The comparisons so Herman Hesse's Siddhartha are unfair, because Siddhartha sucks, and this book is a running hodgepodge of different nihilistic scenes as witnessed by the queen nihilist, Rubisima.
This book matches well with Grendel. I'd say to read it in Spanish, but I didn't because I can't. The protagonist would rob me blind, stab me in my ample stomach, and leave me to die on the side of the road. She's the real literary baddie.
All joking aside, this is a series of vignettes that critique Colombian society at.the time if its writing. I wish Caicedo had refrained from suicide until after he wrote a couple more books.
This book matches well with Grendel. I'd say to read it in Spanish, but I didn't because I can't. The protagonist would rob me blind, stab me in my ample stomach, and leave me to die on the side of the road. She's the real literary baddie.
All joking aside, this is a series of vignettes that critique Colombian society at.the time if its writing. I wish Caicedo had refrained from suicide until after he wrote a couple more books.
dark
reflective
slow-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
Yes
Loveable characters:
No
Diverse cast of characters:
Yes
Flaws of characters a main focus:
Yes
adventurous
challenging
dark
funny
reflective
tense
fast-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
Complicated
Loveable characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Yes
challenging
dark
medium-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
Complicated
Loveable characters:
Complicated
Diverse cast of characters:
Complicated
Flaws of characters a main focus:
Yes
lighthearted
reflective
slow-paced
Plot or Character Driven:
Character
Strong character development:
Complicated
Loveable characters:
Complicated
Diverse cast of characters:
No
Flaws of characters a main focus:
Complicated
Aquest llibre és un tornado. T'atrapa i només fas que donar voltes i voltes al ritme de la música que tant arriba a enganxar a la María del Carmen, la protagonista.
No m'agraden els llibres escrits per homes amb narradores femenines. Em sonen falsos, distants, possiblement per la manca de referents que hi ha hagut fins fa relativament poc. I de sobte em cau aquest llibre a les mans, que l'escriu un home en boca d'una dona, i me'l crec fins a la darrera lletra. Ens parla d'una noia de classe burgesa a la Colòmbia dels anys 60-70 que entra en una espiral d'autodestrucció, empesa per la festa, la música (el gran fil conductor de l'obra), les drogues, el sexe i més (evitarem espòilers).
És un llibre cru, i jo que soc sensible pensava que no podria, però la naturalitat amb què parla la narradora és terriblement captivadora. T'atrapa d'una manera que no pots parar que li demanes més i més, que no pari d'escriure, de narrar-ho tot d'aquesta manera tan desendreçada i poc polida, però alhora tan clara i directa. És com seure al costat seu i que t'ho expliqui tot d'aquella manera que s'expliquen les coses per primer cop, tal com ragen. El mimetisme amb la música és un dels grans què del llibre (i quant de bagatge em falta per arribar a copsar-ho tot), però hi ha tantes coses que se'n poden extreure que és d'aquelles novel·les que te les llegiries deu cops i deu versions diferents en trauries.
No és apta per a tothom, però si voleu llegir una cosa ben diferent, val molt la pena.
No m'agraden els llibres escrits per homes amb narradores femenines. Em sonen falsos, distants, possiblement per la manca de referents que hi ha hagut fins fa relativament poc. I de sobte em cau aquest llibre a les mans, que l'escriu un home en boca d'una dona, i me'l crec fins a la darrera lletra. Ens parla d'una noia de classe burgesa a la Colòmbia dels anys 60-70 que entra en una espiral d'autodestrucció, empesa per la festa, la música (el gran fil conductor de l'obra), les drogues, el sexe i més (evitarem espòilers).
És un llibre cru, i jo que soc sensible pensava que no podria, però la naturalitat amb què parla la narradora és terriblement captivadora. T'atrapa d'una manera que no pots parar que li demanes més i més, que no pari d'escriure, de narrar-ho tot d'aquesta manera tan desendreçada i poc polida, però alhora tan clara i directa. És com seure al costat seu i que t'ho expliqui tot d'aquella manera que s'expliquen les coses per primer cop, tal com ragen. El mimetisme amb la música és un dels grans què del llibre (i quant de bagatge em falta per arribar a copsar-ho tot), però hi ha tantes coses que se'n poden extreure que és d'aquelles novel·les que te les llegiries deu cops i deu versions diferents en trauries.
No és apta per a tothom, però si voleu llegir una cosa ben diferent, val molt la pena.
Sin duda Andrés seguirá siendo un genio, su narrativa es impecable e increíble. Sin embargo no sentí una conexión con la historia y con el libro en sí. No eres tú, soy yo.