Scan barcode
planetarypan's review
3.0
Meh. I read it. I tried to read the next one and found that I honestly didn't care, so I stopped. Perhaps if I had read these when I was younger, I might have enjoyed them more. As it is, I will consign this series to the done pile and move on. I just didn't end up caring about the character or the world or whatever was the plot. Everything was tedious and somewhat confusing.
saraishelafs's review
4.0
Definitely better to read the book instead of trying to listen to the audiobook
kgraham10's review
5.0
I have loved this series since junior high. A fantasy that is not simply a quest.
jordachepaco's review
2.0
Rushed and forced most of the way through... though I did enjoy the twist at the ending. It's honestly amazing how many stories McKillip tried to fit into 180ish pages here, but instead of it feeling brimming with plot (like a Robin Hobby novel) it feels more and more like a barrage of rushed story and info-dumping prose. It's so fast paced It's hard to see which are the important story bits and which are descriptive prose and world-building, thus it makes the story hard to follow.
Overall, it's an easy read but ultimately a forgettable one...
Overall, it's an easy read but ultimately a forgettable one...
sovven's review against another edition
adventurous
dark
mysterious
slow-paced
- Plot- or character-driven? A mix
- Strong character development? Yes
- Loveable characters? No
- Diverse cast of characters? No
- Flaws of characters a main focus? Yes
3.5
toniherrero's review against another edition
4.0
Servidor ha llegit molt poca fantasia més enllà d'«El senyor dels anells» i alguna cosa de Joe Abercrombie, així que el que escrigui aquí té la validesa justa per cobrir les meves expectatives i no anar més enllà. No espereu doncs una ressenya canònica del gènere.
He de reconèixer que he gaudit molt de l'inici de la trilogia «Riddle-Master» de la Patricia A. McKillip. M'agrada la idea dels enigmes com a fil conductor d'una trama que se centra en un protagonista que dona tombs al llarg del llibre d'acord amb les seves sensacions, que tenen molt a veure amb el que el destí li ha preparat. He llegit moltes crítiques a aquest deambular sense rumb aparent a través de tot el territori; servidor prefereix no mirar d'entendre-ho i deixar-se endur, de forma que és més fàcil gaudir del llibre. Perquè el que l'autora pretén amb aquesta prosa senzilla i lírica —i això és una opinió— és fer-nos partícips d'un viatge. Crec que no té sentit buscar-li la profunditat que alguns troben a l'obra icònica de J.R.R. Tolkien: estem davant d'una aventura, una mica com a «El hobbit», i el protagonista espera que l'acompanyem. McKillip hereta part del tradicionalisme fantàstic de Tolkien i hi afegeix tocs de feminisme empoderant les figures de les dones, que ocupen alguns càrrecs de rellevància, però la veritat és que manté bastant els estàndards un pèl carrinclons del gènere: el classisme, personatges femenins que són poc més que acompanyants, la presència d'uns reis i monarques que ningú es qüestiona i, per descomptat, l'amenaça d'un mal que es gesta d'amagat al racó més amagat del món. Però bé, hem de considerar que es va escriure als anys 70 i la renovació del gènere potser encara no havia arribat, i en qualsevol cas la visió de McKillip del gènere és prou particular.
La presència d'un mapa al principi del llibre és un detall que m'emociona: em predisposa a l'aventura i en cas necessari sempre puc tornar enrere per veure cap a on es dirigeix el protagonista. És cert que en Morgon sobreviu de forma quasi miraculosa a multitud d'atacs, unes conxorxes màgiques que d'entrada ens agafen desprevinguts, però un s'hi acostuma de pressa. I pel que fa a la presència de múltiples personatges, noms i reialmes que és una cosa perfectament assumible per a qualsevol lector. No he escoltat a ningú queixar-se del batibull de cases i noms de la saga de George R.R. Martin, però en canvi he llegit ressenyes criticant els que surten aquí. Personalment, no en faria ni cas.
En definitiva, he trobat un entreteniment poètic i bellament escrit, d'aquells que flueix de manera sorprenent i que es devora en un no-res. L'autora planteja temes i situacions que a un neòfit en això de la fantasia li han semblat d'allò més interessants. Es tracta d'elements que més tard trobarem en altres novel·les: homes capaços de transformar-se en animals a voluntat, protagonistes amb una marca al rostre que l'identifiquen com l'escollit... Cal reconèixer que inventar en el món de la fantasia és complicat, ja que algú altre ha inventat una cosa que sembla innovadora i tothom té referents previs. I estic segur que McKillip en tenia, però també n'ha sigut un per a un bon grapat d'escriptores i escriptors. Malgrat els bells paratges, el to de road-trip irrellevant i l'aparent invulnerabilitat del protagonista, la trama també té moments tensos i foscos que fan patir, i alguna escena com el descens al cor d'Isig esdevé terriblement pertorbadora i es grava a foc al subconscient. Vull pensar que l'autora ens posa en situació de cara als pròxims llibres, i això ho aconsegueix amb molt bona nota. «The Riddle-Master of Hed» m'ha deixat amb ganes de més i servidor segur que hi tornarà.
He de reconèixer que he gaudit molt de l'inici de la trilogia «Riddle-Master» de la Patricia A. McKillip. M'agrada la idea dels enigmes com a fil conductor d'una trama que se centra en un protagonista que dona tombs al llarg del llibre d'acord amb les seves sensacions, que tenen molt a veure amb el que el destí li ha preparat. He llegit moltes crítiques a aquest deambular sense rumb aparent a través de tot el territori; servidor prefereix no mirar d'entendre-ho i deixar-se endur, de forma que és més fàcil gaudir del llibre. Perquè el que l'autora pretén amb aquesta prosa senzilla i lírica —i això és una opinió— és fer-nos partícips d'un viatge. Crec que no té sentit buscar-li la profunditat que alguns troben a l'obra icònica de J.R.R. Tolkien: estem davant d'una aventura, una mica com a «El hobbit», i el protagonista espera que l'acompanyem. McKillip hereta part del tradicionalisme fantàstic de Tolkien i hi afegeix tocs de feminisme empoderant les figures de les dones, que ocupen alguns càrrecs de rellevància, però la veritat és que manté bastant els estàndards un pèl carrinclons del gènere: el classisme, personatges femenins que són poc més que acompanyants, la presència d'uns reis i monarques que ningú es qüestiona i, per descomptat, l'amenaça d'un mal que es gesta d'amagat al racó més amagat del món. Però bé, hem de considerar que es va escriure als anys 70 i la renovació del gènere potser encara no havia arribat, i en qualsevol cas la visió de McKillip del gènere és prou particular.
La presència d'un mapa al principi del llibre és un detall que m'emociona: em predisposa a l'aventura i en cas necessari sempre puc tornar enrere per veure cap a on es dirigeix el protagonista. És cert que en Morgon sobreviu de forma quasi miraculosa a multitud d'atacs, unes conxorxes màgiques que d'entrada ens agafen desprevinguts, però un s'hi acostuma de pressa. I pel que fa a la presència de múltiples personatges, noms i reialmes que és una cosa perfectament assumible per a qualsevol lector. No he escoltat a ningú queixar-se del batibull de cases i noms de la saga de George R.R. Martin, però en canvi he llegit ressenyes criticant els que surten aquí. Personalment, no en faria ni cas.
En definitiva, he trobat un entreteniment poètic i bellament escrit, d'aquells que flueix de manera sorprenent i que es devora en un no-res. L'autora planteja temes i situacions que a un neòfit en això de la fantasia li han semblat d'allò més interessants. Es tracta d'elements que més tard trobarem en altres novel·les: homes capaços de transformar-se en animals a voluntat, protagonistes amb una marca al rostre que l'identifiquen com l'escollit... Cal reconèixer que inventar en el món de la fantasia és complicat, ja que algú altre ha inventat una cosa que sembla innovadora i tothom té referents previs. I estic segur que McKillip en tenia, però també n'ha sigut un per a un bon grapat d'escriptores i escriptors. Malgrat els bells paratges, el to de road-trip irrellevant i l'aparent invulnerabilitat del protagonista, la trama també té moments tensos i foscos que fan patir, i alguna escena com el descens al cor d'Isig esdevé terriblement pertorbadora i es grava a foc al subconscient. Vull pensar que l'autora ens posa en situació de cara als pròxims llibres, i això ho aconsegueix amb molt bona nota. «The Riddle-Master of Hed» m'ha deixat amb ganes de més i servidor segur que hi tornarà.
warriorpickle's review
3.0
I liked this book. It wasn't as good as I was hoping for, but a short entertaining read none the less. This was definitely just an opening book though. A friend told me that I should just read all 3 as one big book (which I haven't) and after finishing this one I can see why he said that. It just started to get interesting at the end. Not that the beginning is bad, just setting stuff up for the world and characters. One thing I found funny or ironic or whatever you want to call it is that I couldn't help but be reminded of a JRPG video game while reading this. Little peasant boy is living a mundane life and then something strang/cataclysmic happens and it turns out he is the chosen one to save the world. Only difference? This book title character is a prince, not a peasant boy. Enjoyable. Read on recommendation. Hope I can get to the others soon otherwise I might not finish.
rxh05d's review
5.0
McKillip's writing makes me feel like I'm dreaming. I'm not sure if it makes sense or if I understand everything about the universe but it reminds me of the most epic magical dreams I've had.