Scan barcode
toniherrero's reviews
269 reviews
Xina Muntanya Zhang by Maureen F. McHugh
emotional
hopeful
inspiring
medium-paced
5.0
Publicada l'any 1992, Xina Muntanya Zhang té avui dia una vigència aclaparadora. En Zhang, un homosexual mestís que amaga la seva ascendència hispana, mira de sobreviure en uns Estats Units futuristes que han patit una Gran Depressió econòmica i una posterior revolució socialista. Ell se sent un estrany al seu país i mira de progressar i d'integrar-se sense renunciar a la seva identitat, però l'estricta societat xinesa no li posa pas fàcil. Seguim els seus passos de la mà d'un seguit de personatges secundaris que es creuen amb ell en diferents moments de la vida.
Maureen F. McHugh construeix un calidoscopi humà d'una riquesa i lluentor captivadores. Com passava amb L'home dels ulls compostos, una novel·la taiwanesa en què també podem gaudir en català, els seus personatges resulten memorables i és impossible no empatitzar amb ells. Tal com feia Wu Ming-yi, McHugh fa servir la ciència-ficció com a teló de fons, gairebé com un element exòtic, per cedir el protagonisme a unes vides fragmentades que no busquen sorprendre amb una trama grandiloqüent ni rebuscada, sinó que ens remouen amb les petites lluites i drames que cadascun dels personatges ha de superar.
És un llibre cru però poètic, esperançador i molt tendre malgrat que s'hi relaten temes escabrosos i estigmes que encara avui dia perviuen a la nostra societat. Quan passes l'última pàgina de Xina Muntanya Zhang t'omple una sensació estranya: no només sents que has acompanyat com a observador a en Zhang a través del seu viatge, sinó que li has allargat la mà i has format part d'una cosa més gran.
Maureen F. McHugh construeix un calidoscopi humà d'una riquesa i lluentor captivadores. Com passava amb L'home dels ulls compostos, una novel·la taiwanesa en què també podem gaudir en català, els seus personatges resulten memorables i és impossible no empatitzar amb ells. Tal com feia Wu Ming-yi, McHugh fa servir la ciència-ficció com a teló de fons, gairebé com un element exòtic, per cedir el protagonisme a unes vides fragmentades que no busquen sorprendre amb una trama grandiloqüent ni rebuscada, sinó que ens remouen amb les petites lluites i drames que cadascun dels personatges ha de superar.
És un llibre cru però poètic, esperançador i molt tendre malgrat que s'hi relaten temes escabrosos i estigmes que encara avui dia perviuen a la nostra societat. Quan passes l'última pàgina de Xina Muntanya Zhang t'omple una sensació estranya: no només sents que has acompanyat com a observador a en Zhang a través del seu viatge, sinó que li has allargat la mà i has format part d'una cosa més gran.
Silver Surfer: Parable 30th Anniversary Oversized Edition by Stan Lee, Mœbius
inspiring
3.0
El guió de Stan Lee m'ha semblat molt fluix, buit i massa proper al discurs d'algunes religions. El dibuix, en canvi, m'ha agradat molt. De fet, no acostumo a llegir còmics de Marvel, però sabent que Moebius il·lustrava aquest m'hi he llençat de cap.
El hombre en el castillo by Philip K. Dick
medium-paced
3.0
Interessant premissa ucrònica que no m'ha arribat a atrapar a causa dels personatges, dels quals en salvo només un grapat; la resta, els que estan immersos en la conxorxa política, no m'han interessat gens. Els elements de l'oracle i el llibre que relata una realitat alternativa, en canvi, m'han semblat d'allò més atractius.
The Light at the End by John Skipp, Craig Spector
Edició de Martínez Roca (Gran Super Terror)
Abandonat a la pàgina 86
Els protagonistes principals són prou interessants, però això no contraresta els efectes d'uns diàlegs absurds i d'una prosa pueril, plena a vessar de recursos literaris dignes d'un adolescent fumat, així com el nefast tractament dels personatges femenins, sempre des d'un punt de vista masclista. Pot resultar colpidor si es llegeix amb catorze o quinze anys, però els lectors més crítics i avesats li veuran ràpidament les costures i els sargits matussers que hi ha sota els esquitxos sanguinolents.
Val a dir, però, que m'ha servit per descobrir que la trilogia The Strain de Guillermo del Toro i Chuck Hogan té moltes coincidències —massa i tot— pel que fa a premissa, escenaris i tarannà dels protagonistes. Sens dubte del Toro i Hogan li han sabut donar l'enfocament professional que li feia falta a la idea original, però no deixo de pensar que és un plagi en tota regla, un reaprofitament del dubtós talent d'una altra parella per fer-ne una trilogia d'èxit moderat i treure'n una bona picossada.
Abandonat a la pàgina 86
Els protagonistes principals són prou interessants, però això no contraresta els efectes d'uns diàlegs absurds i d'una prosa pueril, plena a vessar de recursos literaris dignes d'un adolescent fumat, així com el nefast tractament dels personatges femenins, sempre des d'un punt de vista masclista. Pot resultar colpidor si es llegeix amb catorze o quinze anys, però els lectors més crítics i avesats li veuran ràpidament les costures i els sargits matussers que hi ha sota els esquitxos sanguinolents.
Val a dir, però, que m'ha servit per descobrir que la trilogia The Strain de Guillermo del Toro i Chuck Hogan té moltes coincidències —massa i tot— pel que fa a premissa, escenaris i tarannà dels protagonistes. Sens dubte del Toro i Hogan li han sabut donar l'enfocament professional que li feia falta a la idea original, però no deixo de pensar que és un plagi en tota regla, un reaprofitament del dubtós talent d'una altra parella per fer-ne una trilogia d'èxit moderat i treure'n una bona picossada.
EL CIELO EN LA CABEZA by Antonio Altarriba
emotional
tense
medium-paced
4.0
Edició en català (ISBN 9788467963922)
Duríssima història d'un protagonista que fa un llarg i colpidor camí per assolir el seu somni. Un cop superats tots els entrebancs, esdevé un més dels individus invisibles i anònims que la societat europea moderna acaba rebutjant com una deixalla.
El retrat del continent africà és captivador i pertorbador a la vegada. La trama té moments memorables, sobretot quan en Nivek deixa enrere els múltiples companys de viatge, però el dibuix no m'ha atrapat gens. Malgrat tot, la història ho compensa amb escreix i fa d'aquest viatge un relat difícil d'oblidar.
Duríssima història d'un protagonista que fa un llarg i colpidor camí per assolir el seu somni. Un cop superats tots els entrebancs, esdevé un més dels individus invisibles i anònims que la societat europea moderna acaba rebutjant com una deixalla.
El retrat del continent africà és captivador i pertorbador a la vegada. La trama té moments memorables, sobretot quan en Nivek deixa enrere els múltiples companys de viatge, però el dibuix no m'ha atrapat gens. Malgrat tot, la història ho compensa amb escreix i fa d'aquest viatge un relat difícil d'oblidar.
Una ciudad asediada by Jon Bilbao, Jesús Palacios, Mrs. Oliphant, Mrs. Oliphant
dark
tense
slow-paced
2.0
La premissa del llibre és d'allò més original: els habitants de Semur, una petita localitat de França, es veuen, d'un dia per l'altre, afectats per una estranya i misteriosa foscor que envolta la seva ciutat. Com si fos una mena de boira malèfica, aquesta foscor antinatural els atemoreix i els obliga a tancar-se a casa; només els més agosarats intenten explorar el seu origen i s'arrisquen a traspassar els murs de la ciutat. La situació empitjora, però, quan de sobte se senten impel·lits per estranyes forces a abandonar les seves llars i fugir de Semur. Si podran o no tornar, el temps ho dirà.
Margaret Oliphant descriu de manera notable aquesta por, aquesta opressió que la boira causa en els habitants de Semur, i quan la trama s'omple d'elements sobrenaturals el relat encara esdevé més interessant i terrorífic. Tot se'n va en orris, però, quan hi apareix la religió pel mig; la prosa típica de l'època, florida i melodramàtica en excés, tampoc hi ajuda. El final és d'allò més previsible i descafeïnat. Sens dubte en el seu moment el llibre devia causar un fort impacte, però com passa amb moltes lectures clàssiques el text ha envellit malament i el ritme lent i l'estil pompós no són gaire aptes pel lector actual.
Estic segur que una versió actual tergiversant una mica l'origen del fenòmen i associant-lo al mal —hi ha grans referents literaris on el mal està associat a la religió i els resultats són excel·lents— tindria un èxit considerable, sobretot si se'n fes una adaptació cinematogràfica. Una ciudad asediada té sens dubte una bona idea de base i molt potencial, però el tractament de la religió és un llast impossible de remuntar, com també ho és la narració massa clàssica i poc afí als temps que corren. És una pena, perquè d'entrada la història m'havia atrapat i prometia molt.
Margaret Oliphant descriu de manera notable aquesta por, aquesta opressió que la boira causa en els habitants de Semur, i quan la trama s'omple d'elements sobrenaturals el relat encara esdevé més interessant i terrorífic. Tot se'n va en orris, però, quan hi apareix la religió pel mig; la prosa típica de l'època, florida i melodramàtica en excés, tampoc hi ajuda. El final és d'allò més previsible i descafeïnat. Sens dubte en el seu moment el llibre devia causar un fort impacte, però com passa amb moltes lectures clàssiques el text ha envellit malament i el ritme lent i l'estil pompós no són gaire aptes pel lector actual.
Estic segur que una versió actual tergiversant una mica l'origen del fenòmen i associant-lo al mal —hi ha grans referents literaris on el mal està associat a la religió i els resultats són excel·lents— tindria un èxit considerable, sobretot si se'n fes una adaptació cinematogràfica. Una ciudad asediada té sens dubte una bona idea de base i molt potencial, però el tractament de la religió és un llast impossible de remuntar, com també ho és la narració massa clàssica i poc afí als temps que corren. És una pena, perquè d'entrada la història m'havia atrapat i prometia molt.
Elogi de l'ombra by Jun'ichirō Tanizaki
informative
reflective
medium-paced
4.0
M'ha agradat molt aquest llibret. M'ha agradat la seva brevetat i tot el que explica. Amb un text àgil i poètic —és tot un luxe gaudir de les traduccions de l'Albert Nolla— l'autor ens fa cinc cèntims dels gustos estilístics i la forma de pensar dels japonesos; bé, dels japonesos d'aquella època, però sobretot de la seva forma de pensar.
Enfocat sobretot als gustos artístics i arquitectònics, Tanizaki ens narra les diferències respecte del pensament occidental i enalteix aquesta figura de l'ombra que és tan present en l'obra. Gràcies a les seves reflexions és més fàcil entendre el minimalisme i els contrastos en les obres d'escriptors com Kawabata o directors de cinema com Kurosawa i Mizoguchi. Del seu relat s'extreu que segurament els japonesos haurien afrontat de maneres diferents diverses invencions i avanços tecnològics i això sempre convida a reflexionar, ja que el tarannà oriental busca més adaptar-se a l'ambient (i no a l'inrevés) que no pas l'occidental.
Si bé és cert que cap al final el narrador esdevé una mica un vell xaruc —tot i que només tenia quaranta-set anys quan el va escriure—, el text ens deixa frases d'una bellesa memorable com «el parpelleig de la flama és el batec de la nit». N'he gaudit molt, la veritat, i m'ha servit per descobrir costums antics dels japonesos com el de tenyir-se les dents de negre, un element estètic que avui dia colpiria de forma brutal. Molt recomanable.
Enfocat sobretot als gustos artístics i arquitectònics, Tanizaki ens narra les diferències respecte del pensament occidental i enalteix aquesta figura de l'ombra que és tan present en l'obra. Gràcies a les seves reflexions és més fàcil entendre el minimalisme i els contrastos en les obres d'escriptors com Kawabata o directors de cinema com Kurosawa i Mizoguchi. Del seu relat s'extreu que segurament els japonesos haurien afrontat de maneres diferents diverses invencions i avanços tecnològics i això sempre convida a reflexionar, ja que el tarannà oriental busca més adaptar-se a l'ambient (i no a l'inrevés) que no pas l'occidental.
Si bé és cert que cap al final el narrador esdevé una mica un vell xaruc —tot i que només tenia quaranta-set anys quan el va escriure—, el text ens deixa frases d'una bellesa memorable com «el parpelleig de la flama és el batec de la nit». N'he gaudit molt, la veritat, i m'ha servit per descobrir costums antics dels japonesos com el de tenyir-se les dents de negre, un element estètic que avui dia colpiria de forma brutal. Molt recomanable.
Els murs invisibles by Ramon Mas
dark
emotional
medium-paced
5.0
L'he comprat avui a la Merricat. Després de sopar, un cop el nano era a dormir, l'he començat a llegir. M'ha atrapat i m'ha colpit. Hi ha hagut un moment, encara no a la meitat, quan el cansament m'ha fet tancar els ulls i a punt he estat d'abandonar i continuar demà (avui), però la inèrcia del relat era massa punyent per deixar-lo a mitges, per no dir que m'hauria semblat una falta de respecte i una traïció als quatre anys que en Ramon ha estat escrivint aquest llibre i al grapat d'anys que l'ha estat paint. Són quarts d'una de la matinada i acabo de tancar el llibre amb un nus a la gola. Encara tremolo.
Com a persona que ha pensat sovint en el suïcidi, aquest text m'ha arribat ben endins. Ha estat catàrtic. Gràcies per escriure'l i per la valentia, Ramon. Els teus llibres que he llegit anteriorment eren excel·lents, però aquest relat, aquest tast d'una altra vida, m'ha semblat sublim.
Com a persona que ha pensat sovint en el suïcidi, aquest text m'ha arribat ben endins. Ha estat catàrtic. Gràcies per escriure'l i per la valentia, Ramon. Els teus llibres que he llegit anteriorment eren excel·lents, però aquest relat, aquest tast d'una altra vida, m'ha semblat sublim.
El pájaro y la serpiente by Borja González, Borja González
dark
medium-paced
2.5
Massa críptic pel meu gust. En destacaria el dibuix i els lligams visuals amb el volum anterior.
La casa de les belles adormides by Yasunari Kawabata
emotional
tense
slow-paced
3.0
Fa molts anys que la vaig llegir en castellà i tenia la impressió que en el seu moment em va agradar més, però suposo que tot depèn del moment i del record que se'n tingui.
L'edició de Viena és impecable i queda palès que Kawabata sap com pocs transmetre sentiments i sensacions a partir de ben poc, amb les descripcions subtils d'un entorn i uns gestos que, en el cas de La casa de les belles adormides resulten minimalistes i molt estudiats. Els límits entre la vida i la mort es desdibuixen amb l'erotisme de les escenes, i les reaccions que provoquen les noies en el vell Eguchi es debaten entre la tendresa i la violència d'una manera que genera cert rebuig i fins i tot por, ja el vell té el poder absolut; té l'opció fins i tot de posar fi a una vida amb un simple gest.
Queda clar que aquest text no té en compte cap mena de consentiment i que resulta molt masclista, però cal veure-ho amb la perspectiva de la societat i l'època en què va ser escrita. Més enllà de la repugnància d'aquests fets que s'hi relaten, cal apreciar que la prosa és evocadora i poètica. Potser els dilemes que assalten Eguchi són fantasmes que ens perseguiran a tots tard o d'hora, si bé és cert que els combatrem de manera molt diferent, sense la necessitat d'abusar del cos de joves indefenses.
L'edició de Viena és impecable i queda palès que Kawabata sap com pocs transmetre sentiments i sensacions a partir de ben poc, amb les descripcions subtils d'un entorn i uns gestos que, en el cas de La casa de les belles adormides resulten minimalistes i molt estudiats. Els límits entre la vida i la mort es desdibuixen amb l'erotisme de les escenes, i les reaccions que provoquen les noies en el vell Eguchi es debaten entre la tendresa i la violència d'una manera que genera cert rebuig i fins i tot por, ja el vell té el poder absolut; té l'opció fins i tot de posar fi a una vida amb un simple gest.
Queda clar que aquest text no té en compte cap mena de consentiment i que resulta molt masclista, però cal veure-ho amb la perspectiva de la societat i l'època en què va ser escrita. Més enllà de la repugnància d'aquests fets que s'hi relaten, cal apreciar que la prosa és evocadora i poètica. Potser els dilemes que assalten Eguchi són fantasmes que ens perseguiran a tots tard o d'hora, si bé és cert que els combatrem de manera molt diferent, sense la necessitat d'abusar del cos de joves indefenses.